La fórmula per triar l´arenyenc de l´any ha estat novedosa ja que l´Associació d´Informadors d´Arenys (L´AIA) entitat que edita la revista L´AGENDA, va canviar el sistema d´elecció. En les últimes ocasions els candidats era elegits entre una cinquantena d´arenyencs, 25 homes i 25 dones, que n´escollien un dels proposats.
La participació ha superat les espectatives de l´entitat ja que un total de 518 persones van fer ús de la papereta.
Pel que fa als altres candidats tots van ser votats amb xifres no menyspreables.
Entrevista a Mn. Martí Amagat
- Arenyenc de l´any 2006 -
- Mossèn Martí, els arenyencs l'han votat per àmplia majoria com a persona més destacada de l'any 2006, per haver culminat 32 anys de treball a Arenys de Mar, què en pensa?
La veritat és que no sé gaire què dir-te. Estic agraït, sí, als qui em van votar pensant que això em posaria content.
- Ja han passat set mesos des que es va acomiadar de la parròquia arenyenca, com recorda aquell dia?
Com un dia d'aquells que hom subratlla de vermell en el dietari. No tant per recordar-lo com perquè fou una d'aquelles dates a partir de les quals la teva vida dóna un tomb important.
- S´enyora d'Arenys? Què és el que més troba a faltar?
Els tres primers mesos em vaig enyorar força.
- Encara manté contacte amb Arenys i els arenyencs? Com i amb quina freqüència?
El que més trobo a faltar és la gent, no cal dir-ho. Jo he estimat molt a molts arenyencs i la separació física, diguin el que vulguin, atempta sempre contra l'amistat i l'afecte.
- Té contacte amb el nou rector? Com va ser el traspàs de la rectoria?
No gaire.
El que demana la relació entre dos col·legues civilitzats, respectuosos i bons companys.
- Com és una dia ara en la seva vida actual? Què fa? A què es dedica? Està fent el llibre que va dir que escriuria? De què va?
A la meva vida actual, a la meva condició de jubilat, ja comença a trobar-hi al·licients; estic descobrint, i experimentant, els avantatges que té això de jubilar-te mentre encara tens ganes e viure, energies per cultivar-te i il·lusions per ajudar a ser feliços els qui t'envolten.
La meva jornada, de moment segueix aquest ritme: al matí dic missa, me'n vaig a veure l'estany i em deixo caure a la biblioteca pública on repasso la premsa i algunes revistes.
La tarda la destino a lectura i a correspondència. No, encara no m'he posat a escriure el llibre que, segons tu, vaig dir que escriuria.
- El nou rector va dir públicament que no tenia inconvenient a què mossèn Martí Amagat tornés a Arenys i visqués aquí. Tornarà a Arenys? Quan? Si la resposta és negativa, per què?
(Si tornaré a Arenys...)
No ho crec.
Com passa amb els arbres vells, un trasplantament comporta una batzegada molt dolorosa. Un home de setanta cinc anys no se l'ha de trasplantar fora d'un cas de força major o que a ell li abelleixi.
Sí, ja sé que hi ha persones a qui tant se'ls en dóna - els qui tenen l'ànima de funcionari o el cor viatger -, però als qui, com jo mateix, són d'allí on arrelen, aquests se'ls ha de deixar morir de cara al mar i envoltats de la gent que els estimen.
El que vull amb dir amb aquestes paraules
és que si aconsegueixo aclimatar-me a un nou cel i una nova terra, després no voldré pas tornar a passar una segona edició del canvi sofert.
- Algunes veus pròximes a l'Església d'Arenys han afirmat que la seva marxa d'Arenys no va ser voluntària, sinó imposada, és veritat?
La meva marxa d'Arenys va venir imposada per l'edat, c'est tout. Quan arribes a setanta cinc anys has de posar els teus càrrecs a disposició del Bisbe Diocesà. Si te'ls accepta, ja saps el que et toca.
- La seva vinculació amb Arenys i la seva gent és molt intensa, com mostra l'elecció de l'arenyenc de l'any, sent que la seva feina ja ha acabat?
La meva feina, diguem-ne professional, s'ha acabat. El guiatge pastoral de la parròquia ja no em pertany ni em pertoca. Ara bé, això no significa que no m'interessi tot el que pot esdevenir a Arenys i als arenyencs.
- Li ha quedat alguna cosa pendent? Quina?
Moltes. Que te'n digui algunes? Aquestes quatre, per exemple:
1 - Aconseguir que les monges dels diferents convents es relacionessin més entre elles, que es relacionessin com bones germanes i no solament com a cunyades correctes i ben educades.
2 - Convertir el temple parroquial en una illa de pau i música gregoriana, sobretot per a les tardes d'estiu. Tu t'imagines quin regal per a un poble, poder disposar d'un oasi així? Temps a venir, això es considerarà un equipament indispensable per al bé psíquic dels pobles.
3 - Convèncer els cristians que s'ha d'aconseguir eliminar les safates de l'església. Això de passar a demanar diners mentre celebres l'Eucaristia és inconcebible. La nostra gent s'ha de convèncer que la subvenció de les necessitats econòmiques de la comunitat s'ha de fer d'alguna altra manera, com pot ser la subscripció d'una quota fixa.
4 - Aconseguir que el jovent deixi de mirar la religió amb ulls desganats i amb el cap ple de prejudicis, que no caigui, com fa actualment, en l'error de menysprear allò que desconeix.
- Les vocacions van de baixa, la prova és que els serveis religiosos a Arenys s'han hagut de reestructurar per falta de capellans, per què creu que s'ha arribat a aquesta situació?
El descens en el número de vocacions a la vida religiosa és degut a moltes causes. Pel que fa al sacerdoci, una d'elles és l'estatut per al desenvolupament de la vida del capellà, un estatut estrany i gens atractiu als ulls del jovent. Un compromís per a sempre no entra al cap de la gent jove - ni de l'adulta, clar -; i menys encara un compromís d'aquesta mena per al celibat.
Una altra causa que fa mirar la gent jove cap a un altre costat és l'austeritat amb que ha de viure el capellà i, sobretot, la perspectiva d'haver de viure demanant almoina.
- I les esglésies són cada cop més buides de creients, especialment dels més joves, què s'hauria de fer per redreçar la situació si és que encara es pot fer alguna cosa?
Que què s'hauria de fer per redreçar la situació, no sabria pas contestar-t'ho en poques paraules. El que sí em resulta clar és que l'Església no ha de continuar fent una pastoral que pretén curar el càncer amb tiretes.
- Segueix com a membre del Fòrum Alsina? Què hi fa?
Sí, continuo formant part del Fòrum Joan Alsina. Formo part de la Comissió Permanent.
- Ara venen eleccions municipals a Arenys, si algú li demanés consell per votar, què li diria? què ha de pesar a l'hora de decidir el vot cap un o altre candidat?
Li diria que voti a consciència, I si insistís en que concretés més, li contestaria que un cristià ha de votar, sempre, un partit que porti a l'entranya un veritable interès per millorar la sort del poble menut, especialment dels pobres i necessitats.
