L´elecció s´ha portat a terme després que l´Associació d´Informadors d´Arenys (l´AIA) hagi realitzar el ja tradicional procés de consulta oberta entre 50 arenyencs, 25 homes i 25 dones. Sintas relleva María Sánchez Carrillo que va ser proclamada arenyenca de l´any 2004. Cal recordar que l'arenyenc de l'any pot ser aquella persona que ha estat noticia dins l'any que es valora.
A continuació reproduïm l'entrevista amb l´home del temps local publicada a la revista l'Agenda, on explica d´on li ve això de la meteorologia i que ningú està decidit a agafar-li el relleu en les seves observacions.
“M´agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més”
Antoni Sintas González va néixer a Arenys de Mar, el 17 de desembre de 1943. Fill d´un arenyenc i una filla de Sant Sebastià. És mecànic de formació, peixeter de professió i meteoròleg de vocació. Té dos fills, l´Antoni de 27 anys i la Francina de 23. És col·laborador oficial del Centre Nacional de Meteorologia, del Servei de Meteorologia de Catalunya, de Protecció Civil i de Ràdio Arenys.
P.- Com va començar la teva afició per la meteorologia?
R.- Quan tenia cinc o sis anys, sempre sentia al meu avi que parlava d´això, la gent li preguntava pel carrer quin temps havia de fer i contestava amb paraules que no entenia. Mirava cap a Barcelona i deia “allà al cap del riu...”. Ja aleshores em va anar quedant aquest interès.
P.- Tens alguna anècdota del teu avi?
R.- Sí. A les nits, dormia a l´habitació amb el meu avi. Quan feia temporal, entre els xiscles del vent, la pluja i la remor de les onades, el meu avi es despertava i xerrava sol. Tot plegat, a mi em semblava una pel·lícula de por. Em despertava a mi i em feia llevar dient “No sents com creix el mar?”. Em feia aixecar i em portava a veure el temporal de mar des del balcó. Els meus pares ens renyaven perquè era de matinada i feia fred.
P.- Algú més et va parlar de com predir el temps?
R.- Sí. En Sala, sempre em convidava a entrar a casa seva i em parlava del temps. Ens passàvem hores i hores, i la meva mare em renyava perquè sempre trigava molt a fer els encàrrecs per culpa de xerrar del temps amb en Sala.
P.- I quan comencen a preguntar-te quin temps farà?
R.- Als 14 anys, quan vaig entrar d´aprenent de mecànic, els companys van descobrir que encertava el temps que faria el cap de setmana i sempre m´ho preguntaven. Aleshores no tenia gaires referents, només hi havia en Mariano Medina a la televisió i para de comptar.
P.- Sempre ho vas portar a dins, no?
R.- Sí, però no ho expressava. Llàstima, perquè m´hagués agradat estudiar-ho. Quan tenia 30 anys, li vaig comentar al meu sogre que m´agradaria tenir un pluviòmetre i me´l va comprar. Va costar molts diners, entre 5.000 i 6.000 ptes. d´aquell temps. A partir de l´aleshores ja vaig començar a apuntar-me les primeres dades.
P.- Com et converteixes en observador oficial?
R.- Un dia vaig anar al Centre Nacional de Meteorologia de Barcelona. Tots eren militars i vaig proposar-me per fer-ho. Em van donar un petit observatori.
P.- Reculls les dades tots el dies?
R.- Sí. Cada dia, nevi o plogui, sigui festa o diumenge, vaig a l´observatori que ara està al geriàtric i prenc les dades. A les sis de la tarda hi torno. Ho he fet així aquests trenta anys. Només em falten dues dades, les dels dies que van néixer els meus fills. Això requereix molta constància.
P.- I tens algun deixeble?
R.- No. El meu fill recull les dades per mi quan sóc de vacances, però això no li interessa gaire. Tampoc conec ningú que ho vulgui continuar. Així que ho seguiré fent mentre pugui.
P.- Et molesta que tothom et pregunti pel temps que farà?
R.- No. Ja hi estic acostumat. A més, sempre estic alerta. Quan hi ha tempesta, encara que sigui de matinada, truco a la Policia Local o als bombers si crec que tinc dades que els poden ajudar.
P.- Però ara amb la riera coberta hi ha menys perill, no?
R.- Sí, però els rials són igual de perillosos que abans i s´ha d´estar alerta.
P.- Ha canviat el temps?
R.- Sí que es nota un cert augment de la temperatura, però 30 anys d´observació és poc. M´agradaria treballar en un lloc científic per aprendre més.
