Per recordar aquesta festa de dedicació del temple, el prelat va disposar que es celebrés cada trenta de juny. Com a mínim des de començaments del segle XVIII, el dia de Sant Pere (29 de juny, vigília doncs de la festivitat de la consagració) s'enramava amb ginesta la façana de l'església i el cementiri (l'actual placeta), i se circumdaven amb corones de llorer les creus vermelles que hi havia als pilars de la nau, i que eren símbol de l'esmentada consagració. Al vespre, després de les completes, es feien cremar quatre festers (graellats de ferro) que hi havia dalt del campanar, i es posaven els finestrals i repises del campanar paperines de colors anomenades pels vilatans llumenetes. Al mateix temps es cremava, al mig de la riera, una bóta enquitranada, ofrena durant molts anys dels pescadors.
A finals del segle XIX s'afegí il·luminació de gas a la façana, que s'encenia per Sant Pere i per totes les festes importants d'Arenys.
Aquesta tradició, amb alguns canvis, s'ha mantingut fins als nostres dies. El més rellevant dels darrers anys ha estat que des del 1959 acompanya a la crema de la bóta un espectacle de focs artificials, el qual és ja part indissociable de la celebració.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
