El professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra compara l´alliberament nacional montenegrí amb el del poble català. Alhora, també va fer paral•lelismes sobre un possible referèndum d´autodeterminació i a les possibles retallades de l´estatut per part del Tribunal Constitucional
Hèctor López Bofill, a grans trets, ens va narrar com va viure en les seves pròpies carns el referèndum d´independència de Montenegro. Sent testimoni del darrer Estat d´Europa en constituir-se, detallà àmpliament el símil com un majoria popular (tant les esquerres com les dretes) va anar cap a un mateix objectiu remot i imprescindible: la independència. En paraules del ponent “La constitució espanyola de 1978 va ser ideada perquè no hi hagués cap cessió dels territoris (concretament les nacions històriques i perifèriques) i perquè hi hagués una nació dominant, l´espanyola, tot confonent la societat per plasmar un únic ideal d´Estat que, alhora, és i serà indissoluble sota la garant integritat territorial de l´exèrcit, si cal”.
Òbviament, es van fer referències en d´altres nacions d´arreu d´Europa i Amèrica, com és el cas d´Escòcia (Scotish National Party) o del Quebec (Parti Québécois), i com estan vivint la cessació respecte als estats els quals pertanyen.
A posteriori de la ponència del professor de Dret Constitucional, es va obrir un torn de paraules en que la gran majoria dels assistents van voler saber, de la mà d´Hèctor López Bofill, quin full de ruta s´ha de seguir perquè hi hagi una consulta popular a Catalunya. En paraules del ponent: “la independència és un exercici de pura democràcia, fet que denota que la democràcia espanyola és de molt baixa qualitat perquè prohibeix la voluntat de secundar referèndums de sobirania”.
Tanmateix, Maiol Sanaüja, estudiant en Dret, alumne del professor i Portaveu de les JERC Arenys de Mar, va ratificar que “cal pregonar als quatre vents l´ideal sobiranista pels independentistes identitaris i pels de necessitat, tot argumentant els avantatges d´un Estat propi”.
Malauradament l´acte no va poder comptar amb la presència de l´altre autor del llibre i diputat al Parlament de Catalunya, Uriel Bertran i Arrué.
