L'excursió a La Maternitat d'Elna i la Creu de Sant Jordi

39 dones i homes d´Arenys, Sant Pol i Canet ens desplaçarem el diumenge passat a Elna i l´emoció ens va fer sentir units, com una mena de família. Vàrem cloure l´excursió a la platja d´Argelés sur Mer, a la dreta les muntanyes amb les antigues torres de vigilància de la frontera, i allà a la sorra, on una mare va enterrar el seu fill mort pel fred i la gana, es va llegir el relat d´aquesta dona del llibre de l´Assumpta Montellà.
Un minut de silenci i un fort aplaudiment va fer-nos sentir que tot i que era molt poca la nostra contribució, els recordàvem i sentíem orgull d´aquells catalans i catalanes que fa anys malvivien en aquella platja . Retre aquell humil homenatge en el seu record, va ser una necessitat barrejada amb satisfacció.

LA CREU DE SANT JORDI

El Govern Català ha estat a l'alçada a l´atorgar la Creu de Sant Jordi a Elisabet Eidenbenz. Un reconeixement absolutament merescut i que l´hi devíem, encara que ella des dels seus 90 anys llargs no li doni importància i només cregui que va fer el que tenia de fer.

http://www.gencat.net/acordsdegovern/20060919/04.htm

Aquesta dona que amb només 25 anys, va tenir el valor i la força de treballar per les persones que patien injustícies i desigualtats i que per ser fidels a les seves idees, malviurien en els camps de concentració de les platges del sud de França patint gana, fred, brutícia i humiliació.. L´Elizabeth des de La Maternitat D´Elna a la Catalunya Nord, va tenir cura de les mares i dels nadons i va fer possible quelcom molt important : que aquelles dones embarassades mancades d´higiene i mal nodrides, recuperessin la dignitat en un dels moments més importants de la seva vida, portar un fill al món. El naixement de 597 criatures no haguera estat possible sense La Maternitat d´Elna ja que degut a les dures condicions dels camps la mortalitat materno-infantil era molt alta. Però L´Elizabeth ens ha ensenyat que sempre es pot lluitar i treballar per una millor qualitat de vida de l´ésser que sofreix. Tant de bo que la feina desenvolupada per aquesta dona, i la de les persones que van fer equip amb ella, ens serveixi d'exemple per sortir de la passivitat que a vegades ens envolta. Aquests fets varen succeir entre 1939 i 1944 però avui dia en aquest món nostre, tant globalitzat i modern, els camps de concentració i de refugiats també existeixen, i per tant també, la desesperança, la humiliació, la gana i el fred.

Comparteix