Després de presentar els integrants de la taula rodona i d´excusar l´assistència del regidor de sanitat, per malaltia, es va fer una lectura de les competències municipals en temes de sanitat, que són ben poques, i del pressupost municipal aprovat per aquest 2005.
A continuació Enric Agustí va explicar l´organització sanitària en el territori, amb les Àrees Bàsiques de Salut, que realitzen l´atenció primària i desenvolupen també tasques de prevenció i promoció de la salut, i els hospitals (61 a Catalunya), per les assistències especialitzades, essent el de Calella el que correspon als arenyencs.
També es va referir a la xarxa de salut mental, essent els consultoris més propers a Arenys, els de Mataró i Sant Coloma de Gramanet, i va comentar que Arenys de Mar disposava d´una residència social però no de residència sociosanitària.
Va defensar la universalitat del sistema, com a principi de l´assistència pública, de manera que totes les persones censades tenen accés a la sanitat. Arenys de Mar, el mes de febrer de 2004 comptava amb 13.300 targetes sanitàries. I va ressaltar com a tret arenyenc, el fet que la població fos envellida.
Quant a hospitalitzacions, l´any 2003 hi va haver 1.600 arenyencs ingressats, dels quals el 78% ho feren entre Calella i Mataró. Aquesta dada demostra que pràcticament el 80% de les patologies que es produeixen a Arenys són ateses pels nostres hospitals i la resta tenen lloc en hospitals més llunyans i molt especialitzats.
Enric Agustí va acabar la seva intervenció afirmant que els tipus de malaltia que pateixen els arenyencs són els mateixos que la resta de Catalunya; que existeixen llistes d´espera en 15 patologies i que hi ha un alt grau de satisfacció entre els malalts atesos encara que es pot millorar.
La doctora M. José Grau va fer una descripció detallada del Centre d´Assistència Primària d´Arenys de Mar, que també assisteix als ciutadans d´Arenys de Munt, on hi ha un consultori en horari diürn.
Segons va dir la doctora M. José Grau, al CAP hi ha dos torns de metges i infermers, matí i tarda, i el servei d´urgències entre les 8 del vespre i les 9 del matí, amb visites programades, per control, petició i recollida d´anàlisis, i espontànies quan es tracta d´una urgència que no pot esperar a programar la visita. Va aprofitar per demanar que no s´abusés de les espontànies que anaven en detriment d´un bon servei al CAP, i va recalcar el fet que el CAP també disposava dels serveis d´una assistent social, dos matins a la setmana.
Si en algun tema va ser especialment insistent va ser en la valoració del servei d´infermeria. Va comentar que el servei d´infermeria té el seu propi protocol i criteri d´actuació, al marge del metge, la qual cosa permet que el seu diagnòstic no sigui necessari validar-se pel metge o metgessa, i que el mateix passa amb l´especialitat de pediatria.
Quant a xifres va parlar d´unes 35-40 visites diàries per professional i que les patologies més freqüents eren de sobreprès, aparell respiratori i pediatria digestiva.
Quant al tram d´edat amb més consultes, va confirmar l´afirmació d´Enric Agustí sobre l´envelliment de la població d´Arenys, de manera que eren les persones més grans de 65 anys, amb patologies cròniques, les que freqüentaven més el CAP.
Per acabar la seva intervenció va informar del servei d´atenció domiciliària per a persones que no es poden desplaçar al CAP.
El doctor Miquel Maresma, del Centre Mèdic Maresma, va iniciar la seva intervenció classificant la medicina en pública, privada i social. Definint aquesta darrera com a privada però a partir de les mútues sanitàries que a Catalunya tenen una llarga història. La primera fou l´Aliança encara que en aquests moments la més estesa és Assistència Sanitària Colegial.
El finançament de la medecina social segueix el mateix criteri que la pública, en el sentit que les persones sanes paguen pels que estan malalts, i va afegir comentaris sobre altres modalitats més específiques i també d´acords entre col·lectius grans i entitats asseguradores.
Quant als metges, aquests acostumen a treballar per més d´una mútua, i també hi ha metges que treballen a la medicina pública i després destinen hores a l´atenció privada.
Va comentar que les mútues donaven assistència a la majoria de les especialitats, amb excepcions com la psiquiatria, psicologia, podologia..., i que no calia passar pel metge de capçalera per anar a l´especialista, tan sols per analítiques, radiografies i pre-operatoris.
Va acabar la seva intervenció dient que les mútues tenien l´obligació de comptar amb un servei d´urgències i que l´hospitalització, pels arenyencs, es feia sempre a Barcelona, i que no hi havia llistes d´espera.
La Teresa Verdura va fer una explicació molt esquemàtica i clara, defensant la molt bona preparació dels professionals d´infermeria, els quals seguien una carrera universitària, amb una nota de tall molt propera al notable. Va afegir que era una preparació molt dura ja que havien de conjugar la teoria amb la pràctica, la qual cosa volia dir moltes hores diàries.
També va dir que la bona preparació dels professionals no sempre era corresposta amb unes bones condicions de treball del sistema sanitari actual. Segons Teresa Verdura, la carrera d´infermeria és molt vocacional, amb un prestigi social massa baix i una remuneració també baixa, amb molts serveis de guàrdia nocturns i festius.
Va afegir que l´atenció primària i la hospitalària són diferents, i que als hospitals es treballa més a precari, on un professional pot haver d´atendre a 15 malalts, amb tot el que això representa.
A continuació va començar un debat molt participat i interessant.
Es va dir que molts ajuntaments no han tingut cura suficient per satisfer serveis que no estan coberts per ningú, i es va posar per exemple el trasllat de malalts al CAP.
També es va dir que, tot i que la prevenció era una competència municipal, era molt poc el que la majoria d´ajuntaments feia al respecte.
Es va parlar també de l´escàs pressupost municipal destinat a salut pública i que o bé el CAP s´havia fet petit o era Arenys que s´havia fet gran.
L´Enric Agustí va comentar que un dels objectius que s´havia proposat aquest govern autonòmic és el de potenciar la salut pública, i la Teresa Verdura va aprofitar per comentar que hi havia temes com el consum d´estupefaents i l´alcohol o el tabac que comportaven greus problemes de salut i que aquest era un dels problemes actuals amb el que es troben a l´Associació de dones i que no s´hi estava treballant des del camp de la prevenció.
Entre el públic hi havia una bona representació de professionals del CAP, d´entre ells, les infermeres Marga Sanz i Leo Montserrat que van intervenir en diverses ocasions emmarcant la seva feina i comentant com havia canviat el CAP des de l´inici fins avui i que ara amb bon criteri elles podien dedicar el seu temps a tasques pròpies d´infermeria, com és el tenir cura de les persones i treballar en el camp de la prevenció ja que la complimentació del formulari de les receptes que ocupava molta part del seu temps, les pot fer perfectament personal administratiu i fins i tot una màquina.
Es va llegir una pregunta d´una persona que no va poder assistir a l´acta, en relació a l´estudi que es va fer els anys 1998-99 de l´alta concentració de dioxines entre els arenyencs i la possibilitat que fos produïda per la planta incineradora de Mataró, i si s´havia trobat cap resposta. La informació que tenia la gent assistent a l´acte era que el darrer que s´havia dit era que no podia ser degut a la incineradora, ja que a Mataró no passava, i que en tot cas podia tractar-se d´algun fenomen d´Arenys. Una possibilitat que es plantejava era la qualitat de l´aigua.
En relació al tema de l´aigua, Miquel Maresma, que va intervenir en el seguiment de les analítiques, va comentar que l´aigua havia millorat molt i s´havien solucionat tots els problemes de salinitat i de contingut de manganès, i que complia la normativa europea.
Entre el públic hi va haver una intervenció molt aplaudida sobre la necessitat que tots fóssim més responsables de la salut, i no ho deixéssim tot a mans dels professionals.
Les infermeres presents a l´acte varen intervenir també en relació a la prevenció i van afirmar que des de pediatria es podia fer molta feina de prevenció, i es va criticar el fet que les mares, a diferència d´abans, porten el seus fills al pediatre quan tenen una mica de febre, i que això volia dir que alguna cosa fallava, per acabar dient que seria bo que des de pediatria es fes pedagogia a les escoles.
Un altre tema que va sorgir va ser el del servei d´urgència. Els professionals del CAP varen comentar que a la nit els telefonaven al servei d´urgència i els deien que no disposaven de cotxe per acostar-se al CAP, i que aquest no era un problema que s´hagués de resoldre des del CAP sinó l´Ajuntament, com també la il·luminació de l´entorn del CAP, que era insuficient, i el bloqueig sistemàtic que es produïa a l´aparcament de turismes, i que feia falta una relació més estreta entre la regidoria de Sanitat i el CAP.
També es va manifestar des dels propis professionals del CAP, el desconeixement sobre què es pot fer quan s´ha d´acollir o aconsellar a una dona que sofreix maltractaments ja que abans es disposava d´una pensió, i la Teresa Verdura va informar que això s´havia ja resolt que es cert que hi ha la possibilitat de la pensió, encara que trobava a faltar la confecció del protocol d´actuació que informi, regularitzi i unifiqui tota la xarxa de persones que treballen amb persones amb problemes.
Altres intervencions van anar al voltant del condicionament de l´interior del CAP, de la insuficiència de temps dedicat a visites (de 5 a 8 minuts la programada, i de 3 minuts l´espontània).
Es va demanar la creació d´un Hospital de dia, per resoldre la problemàtica de malalts d´edat avançada i amb dificultats per poder ser atesos durant el dia. Miquel Maresma va informar que aquest objectiu formava part de l´agenda del Patronat de l´Hospital.
Per acabar, Enric Agustí va respondre sobre la planificació sanitària, dient que s´havia seguit els models dels països més desenvolupats. Que s´estava plantejant un nou mapa sanitari, perquè l´actual es va confeccionar a l´època del president Tarradellas. I que, Arenys podia aspirar a ampliacions del CAP actual però que la construcció d´un Hospital, com algú va demanar d´entre el públic, era inviable.
