Amb la participació de Marc Solé, assistent social, de Magda Esquerdo, presidenta de Caritas, i de Montserrat Barangé, i l'assistència d'unes 35 persones, va tenir lloc el divendres 5 de novembre, una tertúlia sobre la pobresa a Arenys de Mar.
L'acte va començar amb una breu exposició de Marc Solé sobre l'evolució del significat i sentit de la paraula pobresa. Va explicar que la pobresa havia passat de ser un fet intrínsec a la persona, de manera que aquell que naixia pobre, vivia pobre i moria pobre, a convertir-se en una conseqüència de les circumstàncies, de manera que el fet de ser pobre ja no era tant una culpa de la pròpia persona sinó més aviat dels gestors de la societat. Als anys noranta es comença a parlar de grups de pobresa, i darrerament tornaria el debat en què la culpa de la pobresa és responsabilitat de la pròpia persona encara que segueixen sent els gestors de la societat els que han de donar elements per solucionar-la.
Va afegir que abans la pobresa era un fet cultural: hi havia rics i pobres. Ara tot ha canviat i es pot passar de ric a pobre o al revés, segons canvis d'actituds i habilitats.
Quant a Arenys, en Marc Solé va dir que començava a notar-se la influència de l'Àrea Metropolitana, i ja podíem observar al nostre municipi, a indigents, dormint als carrers o a la platja els estius.
Va comentar l'arribada de nous pobladors que s'instal·laven al municipi sense establir estructura social.
Quant als pobres també va voler distingir diferents tipologies. Alguns pobres s'han acostumat a la pobresa i entren en un circuit de vida que no desitgen canviar.
Per acabar la seva introducció a la tertúlia, en Marc Solé va comentar que a Arenys de Mar hi ha gent amb dificultats extremes i que la gent que acudeix a Serveis Socials, acostuma a patir una disfunció social que és possible canviar.
La presidenta de Caritas, la senyora Magda Esquerdo, va explicar les principals accions que realitzen i va fer una distinció de les persones que hi acudien a buscar ajut, roba o aliments. Per un cantó hi ha aquelles persones que sempre necessitaran la seva ajuda. N'hi ha d'altres que l'ajuda és puntual i poden sortir-se'n. Finalment hi ha persones que s'han d'anar a buscar a casa seva perquè mai farien el pas.
Es va demanar més ajuda municipal, tenint en compte que, a diferència de molts municipis, l'Ajuntament d'Arenys de Mar no concedeix cap subvenció a l'Entitat.
Una de les tasques que Caritas fa al nostre municipi i que va sorprendre a més d'un dels assistents són les classes de reforç per alumnes de les escoles d'Arenys, amb problemes d'aprenentatge. Una tasca que entenien que s'hauria d'assumir des d'Educació. El cost pel curs 2003/04 va ser d'uns 4.200 euros i l'Ajuntament hi va participar amb una subvenció d'uns 900 euros. Això ha fet que per aquest curs s'hagi optat pel voluntariat, al no poder assumir l'alt cost que representa a l'entitat.
Montserrat Barangé va fer una breu exposició de la situació en què es troba el col·lectiu de vídues. Va comentar que la pensió més estesa era de 411 euros i que la Generalitat de Catalunya havia aprovat un afegitó de 24 euros mensuals.
Va reclamar el dret a cobrar el 100% de la pensió del seu difunt espòs, en lloc del 45% actual. També va recordar que el cobrament de la pensió de viudetat era incompatible amb el SOVI, que era el pagament que rebien, en vida del seu marit, pel fet de no haver pogut contribuir atesa la seva dedicació als fills i a la casa.
Atès que a darrera hora la comunitat caputxina va disculpar la seva absència a la tertúlia, la Glòria Bilbeny i en Manel Pou varen exposar el treball que la comunitat d'Arenys de Mar està fent. En aquests moments compten amb habitacions per allotjar-hi de 6 a 8 joves, immigrants, a qui es dóna roba i se'ls busca feina perquè puguin inserir-se a la societat. La comunitat disposa d'un habitatge per allotjar-hi famílies, en un segon nivell d'integració, i el següent pas és avalar el lloguer d'un habitatge, quan ja es disposa de feina.
La tertúlia va resultar molt participativa i profitosa per tots els assistents que demanaven més sensibilitat a les institucions i a nosaltres mateixos.
Accions com les que fa Caritas d'estar alerta als diferents carrers del municipi per si es detecta persones o famílies amb problemes, rascar-se la butxaca, exigir més compromís per part de l'Administració Local, o bé més compromís per part d'entitats socials i culturals cap al tema de la pobresa i no deixar-ho només en mans de l'Església, varen ser aportacions de darrera hora de la tertúlia.
Per acabar varen fer-se dos suggeriments: Recuperar l'activitat del Consell Municipal de Benestar Social, que havia aconseguit coordinar totes les accions de les diferents entitats i persones en l'àmbit de benestar social, en temps del regidor Zàrate, però que mai més se n'ha parlat; i aprofitar l'Audiència Pública de Pressupost del 2005, per demanar més pressupost per combatre la pobresa al nostre municipi.
