La Diana Michalewicz va començar amb una explicació de l'Escola Taller, com a marc important de la política activa per a l'ocupació dels joves. L'Escola Taller comença a Espanya l'any 1987, dos anys abans que ho faci Canet de Mar, amb la intenció que els joves, de 16 a 25 anys, aprenguin un ofici.
Cada programa té una durada de dos anys, en que els joves, en grups de vuit persones i un monitor, aprenen un ofici, els sis primers mesos amb beca i la resta amb un sou equivalent al sou mínim interprofessional.
Segons va dir la Diana Michalewicz i corroborà l'Enric Llauger, l'experiència de formació dels joves i les sortides professionals són bones, sempre tenint en compte que avui dia amb prou feines existeixen els contractes indefinits, i també depenent de l'actitud i voluntat dels alumnes.
L'Escola Taller està finançada pel Fons Europeu i s'obté a partir de la petició que fans els municipis, bàsicament centrada en la rehabilitació d'un edifici o espai públic. La possibilitat que d'aquí a pocs anys desaparegui l'aportació del Fons Europeu fa perillar la continuïtat de l'Escola Taller, si més no amb les condicions actuals.
La Diana va precisar que durant els dos anys del programa, eren molts els alumnes que hi passaven ja que es produïen baixes, ja sigui perquè havien trobat feina o bé perquè no volien continuar a l'Escola. Aquestes baixes sempre es cobreixen amb persones que estan en llista d'espera, amb l'objectiu de tenir sempre mòduls d'aprenentatge amb vuit alumnes.
També va esmentar la Diana que sovint l'atenció era individualitzada i que a vegades s'havia de treballar inicialment l'adquisició de l'hàbit al treball.
Quant a la composició d'alumnes en funció del seu punt d'origen, tant la Diana com l'Enric varen coincidir a dir que els immigrants representaven un 50% dels alumnes inscrits als mòduls actuals.
Benet Maimí va iniciar la seva intervenció fent una petita història de la creació i desenvolupament de la regidoria de Promoció Econòmica, una regidoria que no origina polèmica però que realitza una tasca de formigueta molt important.
Va comentar que a part de l'Escola Taller, que a Arenys de Mar es va iniciar l'any 1998, també es realitzaven cursos de formació, per a joves i també per adults. I en aquest punt va fer notar les dificultats que tenen les persones que arribats als 45 o 50 anys queden sense feina. Una situació, segons el regidor, molt pitjor a la dels joves que busquen la seva primera feina, sense menystenir les dificultats d'aquests.
També va comentar que era molt difícil trobar joves de menys de 25 anys que s'apuntessin als cursos de formació, calculant que aquests representaven el 30% del total d'inscrits, amb un equilibri per raó de sexe i també per nivell d'instrucció. I va afegir que els resultats quant a inserció laboral no havien estat massa positius, al voltant d'un 17%.
Va acabar la seva intervenció parlant de la tasca de buidatge d'empreses d'Arenys de Mar, per conèixer les necessitats de formació que s'adeqüin a la demanda de treball i facilitar la inserció laboral.
Abans del torn de paraules la Diana Michalewicz va parlar de la precarietat laboral dels joves i en va distingir tres grups. El primer format per persones amb un nivell baix de formació i que fan alguna feina sense massa motivació ni possibilitats. El segon grup seria el de les persones amb formació mitja/alta que estan fent feines que no es corresponen amb la seva formació. Per acabar hi hauria el tercer grup de les persones amb formació alta i qualificada i que estan treballant en feines d'acord amb la seva formació.
Pels primers, va dir la Diana, la temporalitat no és la principal causa de la precarietat sinó que atès que avui dia gairebé tots els treballs són temporals, la precarietat ve donada pel salari, o per torns nocturns o variables, o bé amb problemes amb el seu superior. Va afegir que aquest mal estar facilita que els caps de setmana els joves explotin.
Pel segon grup la precarietat laboral es veu com a transitòria, a l'espera de trobar la feina desitjada i que s'adapti a la formació rebuda. Si passa el temps i la feina no arriba, comença el sentiment de frustració de la precarietat laboral.
Va acabar la seva intervenció aconsellant als pares de no culpabilitzar els fills pel fet de no trobar feina. També va fer una crítica als sindicats, perquè no s'han posat al dia i si ho han intentat no ho han aconseguit. Al final els joves "passen" dels sindicats.
Tot i que hi havia més aspectes a valorar, atesa les ganes de participar dels assistents, es va obrir el torn de paraules al voltant de l'Escola Taller i de la precarietat laboral, dels joves però també de persones més grans.
