a càrrec de Marta Mata, pedagoga i presidenta del Consell Escolar de l'Estat.
Divendres 3 de desembre, a 2/4 de 10 del vespre
a la Biblioteca Pare Fidel Fita (c. Bonaire, 2)
Acte organitzat conjuntament amb l'Associació de Dones per a la Igualtat d'Arenys de Mar
-----------------------------------------------
Conferència de Marta Mata
Pedagoga i presidenta del “Consejo Escolar del Estado”
Marta Mata va començar la seva intervenció explicant el funcionament, organització i objectius del Consejo Escolar del Estado, del qual n´és presidenta. També va dir que el segon document que els varen presentar perquè en redactessin l´informe va ser el projecte de llei contra la violència domèstica. Aquest projecte de llei contenia tres articles dedicats a l´educació: educació en la igualtat; presència al Consell d´una persona relacionada en temes d´igualtat de la dona i la coeducació. Va acabar dient que, tot i que no acostuma a votar, en aquesta ocasió va haver d´exercir el seu vot de qualitat per desempatar en el tema de la coeducació.
Marta Mata va fer un repàs històric del món educatiu, des de primers del segle XX fins als nostres dies, i al llarg de tota la conferència va proclamar grans frases definitòries sobre l´escola, els mestres, els pares, els alumnes i el sistema educatiu.
Segons Marta Mata, el problema de la violència domèstica, del masclisme, són uns problemes de la societat, i aquests problemes s´han de solucionar a la societat, però si no passen per l´escola, mai es podran resoldre.
Sobre la coeducació va dir que l´any 1990 s´arrossegaven vint segles d´ensenyament separat per sexes, i encara més, amb una manca d´escolarització de les nenes respecte als nens, i que l´ensenyament del magisteri es continuava fent per separat nois i noies, i tot i la incorporació de l´ensenyament a les noies, es continuava fent per separat, amb petites excepcions als pobles petits de la muntanya on hi havia l´escola unitària.
Els anys 1900-1910 es comença a experimentar la voluntat de canviar l´escola, amb un moviment d´escola nova arreu d´Europa, amb la idea que a l´escola no només s´hi va per aprendre sinó que cal que el noi i la noia desenvolupin totes les seves activitats de manera activa, pensant que el nen i la nena són persones.
L´escola nova neix sense cap problema amb la coeducació i això es fa a tot arreu, de manera espontània, i sense dir-s´ho. Però amb la guerra civil, l´any 1939 es trenca tot i desapareix la coeducació i el procés de tota la societat d´avançar en la igualtat. Neix la “Sección Femenina” amb la promoció de la noia cursi, amb un pentinat anomenat “Arriba España”, instaurant l´ensenyament diferenciat per raó de sexe (les noies estudiaven economia domèstica i “labores”, amb la idea de la dona de les tres c: “casa, cocina y calceta”.
Marta Mata va il·lustrar la marxa enrere del procés educatiu i la consideració de la dona, al recordar que l´any 1942, en l´assignatura de “labores”, va presentar el treball que la seva mare havia fet l´any 1917 (uns enagos).
Paral·lelament, fora del món educatiu, les dones obreres s´ho passaven molt malament. Es varen crear les escoles bressol a les fàbriques perquè als empresaris els resultava millor tenir les dones treballant, amb sous molt més baixos que els homes, i que aquelles poguessin donar el pit als seus fills i continuar treballant. Realment, va afegir, tot el que passava a Espanya l´any 1940, havia passat a l´Anglaterra del 1830.
Marta Mata va explicar que amb una educació separada, on es diu que el casament és per tota la vida i que l´home és qui porta la batuta, el més normal és que quan hi hagi una diferència, el que té més força l´exerciti i la que en té menys, rebi els cops.
No és fins els anys 1950-60 quan pares i mestres es comencen a plantejar la creació d´escoles tal com eren abans del 1939. Es demana permís i quan s´aconsegueix, encara es veuen obligats, per inspecció, de fer sortir i entrar als nois i noies per portes separades.
L´any 1970, encara amb Franco però amb la màniga una mica més ampla, els mestres de l´escola pública comencen la coeducació.
Serà amb l´entrada de la democràcia a Espanya que entra un plantejament d´escola pública, i es diu que aquelles escoles privades que reuneixin uns certs requisits, seran mantingudes amb diner públic. La immensa majoria d´escoles religioses varen admetre la coeducació per allà l´any 1978, ja fos perquè hi creien o bé per aconseguir la subvenció. A Espanya hi ha hagut escoles que s´han resistit a la coeducació (bàsicament les de l´Opus), i durant el mandat del senyor Aznar també varen ser concertades.
Segons Marta Mata, ara l´escola exerceix la coeducació però no vol dir que es tracti bé la noia, perquè la societat canvia i les imatges de la televisió, per exemple, són totalment models antinaturals (dona objecte, l´home fort...). Encara continua havent-hi mala pedagogia i convindria preguntar-se com es viu la vida dins l´escola? El primer dret del nen i la nena és poder viure. El primer dret dels pares i dels mestres és que el nen senti que està convivint. A les escoles on es fa mala pedagogia, el problema és greu i es veu la noia a qui només li interessa agradar al noi, i aquest que vol passar per fort. A l´escola no només s´hi han de situar les bones relacions sinó que s´ha d´estar en situació d´analitzar les males relacions de fora.
Quant a la lectura, Marta Mata va dir que no es podia tractar com una cosa aïllada sinó que havia d´estar relacionada amb la escriptura. Calia ser capaç de manifestar i expressar per escrit i oralment, tot allò que llegíem.
Altres frases sobre la manera d´educar varen ser:
“S´ha de fer una educació per ser ciutadans”.
“No es pot ensenyar la Constitució si abans no són capaços de fer una llei per ells”.
“Avui dia tenim molta informació, molta més que abans. Quan el nen surt fora de l´escola, la informació li cau a sobre i l´ha de saber escriure”.
“El noi i la noia han de saber escriure la televisió si volen aprendre d´ella. Els nens que han fet un vídeo, han après a escriure la televisió i mai més es trobaran davant la televisió amb cara d´avorrits”.
“En informàtica, a l´Escola s´ha d´ensenyar a navegar, més que no pas aprendre word”.
“Què hem de fer amb les imatges impactants que cauen damunt els noies i les noies? Doncs en la mesura de l´evolució de la seva edat, quan surt un problema (suïcidi, maltractament...) s´ha de parlar i buscar que expressin les seves pròpies vivències i que arribin a veure què va bé a tots”.
“La pedagogia l´han d´escriure cada dia els mestres”.
“Els pares són els responsables de l´educació. Els mestres són els professionals de l´educació. És per això que cal anar junts. Els mestres però tenim moltes coses a fer”.
Va acabar la seva intervenció dient que els defensors de l´ensenyament de manera separada per raó de sexe, ho argumenten tot dient que d´aquesta manera les noies tenen un autoconcepte més elevat. Marta Mata va afirmar que si bé era cert que la noia i el noi tenien un ritme mental diferent, aquesta diversitat viscuda de costat era fantàstica. Les relacions home-dona són molt importants i no tot s´acaba amb l´amor. El joc compartit amb els fills, l´estar junts... transmet valors als fills.
Els assistents varen fer diferents preguntes, de les quals en destaco les següents:
Públic: “A casa enregistrem les pel·lícules i després les mirem en família”.
Marta Mata: “El pitjor de la televisió és mirar-la sol”.
Públic: “Com podem arribar a tots els pares i mares? Sempre n´hi ha que no hi manera d´agafar-los”.
Marta Mata: “Els pares i els mestres s´haurien de trobar tres vegades cada any, i els pares dels alumnes d´una classe, s´haurien de trobar junts també unes tres vegades l´any. No es pot entendre l´escola sense una relació de persones”.
L´acte es va acabar amb unes frases contundents de Marta Mata:
“Si els fills només senten crítica, no poden tenir criteris”.
“Si el mestre no pot conèixer al nen com a persona, no és un bon mestre. Si vol ajudar al noi o la noia, l´ha de conèixer”.
“Amb els nens i nenes hem de fer les coses positives d´aquest món. Tenim un món meravellós”.
“Els mestres no ens podem sotmetre a unes ordres tontes, perquè llavors sotmetrem als nens. Hem de canviar el xip. Hem de protestar”.
“M´agradaria que els mestres punxessin a la Consellera, aprofitant que és nova i que vol fer coses”.
