A continuació podeu llegir un petit resum del que es va dir:
“Dones, femení i plural” va ser el títol que varen escollir les dues conferenciants: la Pilar Royo i la Isabel Bermúdez. La presentació de les conferenciants i la moderació del debat van anar a càrrec de la Dolors Paronella.
El debat va tenir lloc a la sala polivalent de L´Alèxia, i hi van participar una trentena de persones.
Pilar Royo va començar dient que no s´hauria de parlar de violència de gènere sinó domèstica, atès que es tractava de violència en l´àmbit domèstic i que la paraula “gènere” tenia connotacions més gramaticals que de sexe. També va justificar el mot “plural” del títol del debat atesa la pluralitat de les dones.
En la intervenció de la Pilar, va fer un recorregut històric i ens va fer veure la gran diferència en el tracte de la dona en relació a l´home. Va fer notar que fins i tot ara que tant es parla d´igualtat home-dona, només calia veure els llibres de text dels nostres fills per adonar-nos del poc protagonisme que es dóna a la dona. Diuen que de cada dona que hi surt, apareixen setze homes. La llengua sempre parla en masculí i no es veu mai a la dona llegint sinó més aviat anant a comprar i mai a una ferreteria.
També va dir, la Pilar, que als llibres es parla molt de les guerres, on els protagonistes són els homes, i pràcticament gens de com s´obté i s´elabora el menjar o altres temes necessaris a la vida de cada dia on la dona és qui ho realitza principalment. Quan surt una dona encara se la satiritza. Va posar l´exemple de “Joana la boja”. Va afegir però que tot i que la història que ens han ensenyat ha parlat dels homes, tampoc ho ha fet de tots ells sinó que només es parla dels homes famosos, no dels importants.
Una altra aportació important de la Pilar va ser el fer-nos notar que quan s´estudia o ensenya la història només té en compte la documentació escrita i és per això que es parla tan poc dels pobles de l´Àfrica, de tradició oral.
Per acabar, la Pilar va senyalar 8 aspectes a tenir en compte a l´hora de valorar el diferent tracte de la dona respecte a l´home:
1 Es tracta d´un fet propi de la nostra cultura?
2 Es valora més socialment les funcions de l´home que de la dona?
3 Aquesta superioritat de l´home es basa en la creença d´una inferioritat de la dona?
4 És que hi ha una mentida inicial on se´ns diu que hi ha gent superior als altres?
5 Si la dona no s´hagués dedicat a la funció de reproduir la força de treball, a tenir cura de tot el que fa referència a la vida de cada dia, a alimentar a les persones, com s´ho haurien fet els homes per treballar?
6 El domini d´un poble sobre un altre forma part de la pròpia dominació interna dels homes sobre les dones.
7 La constatació de que existeixen al món col·lectius dominants i dominats.
8 Què és més important “conèixer per dominar la vida” o “conèixer per conviure”. Cal re-pensar el passat?
Viure és conviure, comunicar i compartir.
9 Repensar el passat a partir de tres aspectes fonamentals:
a) La reproducció de la vida humana.
b) L´obtenció de bens per a la supervivència del col·lectiu humà, homes i dones.
c) Les relacions del col·lectiu amb l´entorn:
- Amb el medi ambient natural
- Amb els altres col·lectius humans
A continuació va intervenir la Isabel Bermúdez, tècnica del Servei d´Igualtat d´Oportunitats de la dona, de l´Ajuntament de Mataró. I va partir de les següents afirmacions:
1. Les dones són diferents als homes, però no són desiguals.
2. Gènere és una característica cultural que es pot aprendre
3. Sexe és un fet biològic.
Va coincidir doncs amb la Pilar en la necessitat de no utilitzar el mot “gènere” quan ens referim a la dona.
La Isabel va comentar que tot i que s´havia avançat molt cap a la igualtat entre homes i dones, encara no s´havia assolit plenament i també va dir que els darrers èxits han tingut lloc en dates recents.
Quant a la declaració dels drets humans, on s´afirma que tots som iguals, va dir que el fet que se´n parlés en el preàmbul no comportava un compliment obligat i per tant es podia considerar com una expressió de bones intencions.
També va comentar el fet que avui totes les administracions públiques estan creant organismes per promoure la igualtat entre homes i dones però que normalment no van acompanyats de partida pressupostària suficient per endegar grans accions. També va dir però que sovint aquests plans d´igualtat d´oportunitats es confeccionen sense tenir massa en compte a la dona a qui van dirigits.
Del món laboral va dir que tampoc hi ha igualtat. Només es parla del treball remunerat i no es té en compte el treball a casa, que novament ho fa la dona, en proporcions del noranta per cent.
Parlant de la família va comentar que normalment quan l´home veu que la dona ja fa la feina ja no s´hi fica. També va fer observar que la dona que treballa fora de casa, encara se sent culpables si veu que no pot atendre prou bé als fills i la casa.
També va parlar del concepte de cap de família i va dir que abans qui cobrava més diners entès com a cap de família, i normalment coincidia en ser l´home. Ara però, encara que hi hagi famílies on la dona guanyi més diners que l´home, es considera aquest com el cap de família, simplement per ser home.
De l´àmbit educatiu va dir que les dones cada vegada tenen més estudis, i que en aquests moments hi ha més dones que homes a la Universitat, encara que això no es tradueix que tinguin més possibilitats al món del treball.
A continuació hi va haver un debat molt intens, amb molta participació i punts de vista contrastats. Cal destacar l´aportació de parelles joves presents a l´acte, que varen donar un to més positiu a la situació de la dona, en comparació a punts de vista de gent de més edat i experiència.
També es va dir que hi havia un component polític en tot això i que calia treballar per conciliar el món del treball amb la família.
Tot i que es va aconseguir acabar el debat abans de les dotze de la nit, la tertúlia estava servida i molta gent va anar a dormir força més tard.
