La Sala Polivalent de l'Alexia es va emplenar amb unes cinquanta persones, algunes d'elles del món de la comunicació, per debatre sobre el paper que juguen avui els diferents mitjans de comunicació.
Vicent Partal va partir de tres punts característics a partir dels quals va centrar el seu discurs:
1. La sensació de realitat de la informació que rebem. Vicent va dir que sovint els mitjans de comunicació construeixen la realitat que ens arriba i resulta que allò que no veiem és com si no passés. Ens va explicar l'anècdota de Salam Pax, on era més creïble allò que es veia per internet que no pas si això ho explicava el mateix personatge de carn i ossos. És com si la realitat estigués més als mitjans de comunicació que a la pròpia realitat.
2. Els mitjans de comunicació s'han convertit en empreses. Els mitjans de comunicació necessiten molts diners i es constitueixen en empreses on el periodista passa a ser secundari i qui està a primer pla és l'empresari. Sovint el propietari és el govern del país o de l'estat. Va citar el cas d'Itàlia on el Primer Ministre és propietari de totes les televisions privades i lògicament de la pública.
3. La incorporació de les noves tecnologies. El gran nombre de canals de televisió fa que hagi nascut la competència i això ha comportat que primi l'espectacle sobre tot, i que normalment es degradi la qualitat i nivell cultural de la programació. Internet permet disposar, en temps real, de tot el que passa al món. Dóna la sensació que estàs al corrent de tot el que passa però no és cert ja que només estàs al corrent de tot allò que et diuen que passa. Tot i així internet ha canviat l'actitud de l'usuari. Davant la televisió hi estàs de manera passiva i davant d'internet estàs actuant, seleccionant i accedint allà on vols. Vicent va esmentar el nou element tecnològic dels Estats Units, on les famílies poden seleccionar què volen veure per televisió.
Sobre la parcialitat o imparcialitat del periodista, Vicent va afirmar que el periodista és parcial per naturalesa però el que cal és que sigui honest. Una notícia important no es pot censurar mai.
El debat va ser intens i es va fer present la realitat política i social del nostre país, amb afirmacions com "Espanya, com a país, no suporta la diversitat"; "Espanya és un país sense oposició"; "Tota l'agressivitat contra el País Basc ara s'ha dirigit cap a Catalunya".
