"Catalunya i Espanya després de les eleccions generals" a càrrec de Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona.
Amb una assistència de més de cinquanta persones, Joan Subirats va començar la seva presentació del tema, afirmant que aquest darrer any ha estat farcit de canvis i d´eleccions, la darrera de les quals, la del 14 de març, s´ha de considerar atípica. També va afegir que a la propera jornada electoral, la del mes de juny, al Parlament Europeu era fàcil imaginar que hi hauria menys participació, fruit, bàsicament, del cansament.
Del conjunt de convocatòries electorals va destacar-ne quatre aspectes a tenir en compte:
Un primer aspecte és el creixement del pluralisme polític a Catalunya que comença el 25 de maig, a les eleccions municipals, amb la davallada dels partits grans (CIU i PSC). Un pluralisme polític que s´ha mantingut a les eleccions del mes de març, amb una previsió que encara augmenti més a les eleccions del mes de juny, on també es pot notar un nou retrocés del Partit Popular.
En segon lloc va situar-hi l´impacte de la guerra. Molta gent es va estranyar que després de les grans manifestacions contra la guerra no s´hagués traduït en un càstig al Partit Popular. La seva teoria és que en moments de caos es tendeix a votar amb un esperit més conservador. A la llarga però se´n veu les conseqüències. Com exemple va parlar dels resultats electorals a França, després del maig del 68, on el general De Gaulle va obtenir-ne els millors resultats. Va acabar afirmant que aquesta guerra ens marcarà durant molts anys.
El tercer aspecte a tenir en compte és la nova manera de fer política. Amb unes noves maneres de mobilitzar la gent, no tan centrades en les polítiques de partit.
Per acabar, va esmentar el terrorisme present l´11 M, que considera que pot tenir efectes molt poc saludables per a la vida social i política del futur.
A continuació va entrar a parlar de Catalunya, on destacava el canvi espectacular després de 23 anys de govern de CIU, amb el president Pujol. Un canvi escenari a cavall d´una reducció del PSC i una pujada d´ERC. L´esquerra nacionalista, va dir, intentarà substituir a CIU, en clau nacionalista. Va comentar també la manera com va rebre el PSC la notícia dels resultats, i el poc que s´imaginava que acabaria governant, i la posició inversa en el cas de CIU. Va afegir que el PSC s´ha donat de la importància de les negociacions per poder arribar a formar govern.
D´ICV va destacar-ne la seva millor distribució en el territori, arribant a indrets on en prou feines hi tenia representació.
D´ERC va dir que se l´anomena el partit “bolquer” perquè recull vots de tot arreu, i quant a la seva decisió a l´hora de pactar amb CIU o PSC, va considerar que era una decisió presa d´antuvi atès que, històricament, el pacte amb CIU no li havia funcionat i que li suposaria entrar en una posició subordinada a un partit que havia governat durant 23 anys.
Pensant en el futur, va dir que CIU té un debat intern sobre on posicionar-se: centre-dreta, centre-esquerra... I del “tripartit” va dir que fins ara havia anat superant tots els entrebancs i que, encara que els resultats del 14 de març li eren favorables, rebria molts ensurts, tant des de fora com des dins mateix.
Va esmentar el fet que Carod-Rovia, líder d´ERC, es quedi fora del govern, és un fet poc usual a Catalunya però molt normal al País Basc. Aquest quedar-se a fora s´haurà de veure com condiciona al “tripartit” i quin paper acaba jugant Carod-Rovira. Fins i tot va apuntar la possibilitat que el govern del “tripartit” pugui no acabar la legislatura, si això beneficia els interessos d´ERC.
També va recordar els oferiments de CIU al PSC, per ser un substitut d´ERC en el pacte de govern. Encara que, va afegir, que això seria difícil d´explicar, on ICV sortiria del govern, tal com ha manifestat des del primer dia.
La sessió va continuar, entrant a parlar d´Espanya i de la manera que l´atemptat del dia 11 de març havia influït en els resultats electorals. Segons va dir Joan Subirats, més que l´atemptat en si mateix, el que més va influir en els resultats va ser la instrumentalització que el govern del PP en va fer.
Segons va dir Subirats, la manera de fer del PP va ser més del segle passat que no pas d´ara, on la gent rep molta més informació i no es pot enganyar tan fàcilment. Probablement, va afegir, amb un plantejament diferent, cridant als líders dels diferents partits polítics espanyols a unir-se contra l´atac d´Al Qaeda, s´haurien donat un altres resultats. Potser el PP hauria perdut la majoria absoluta però el nombre d´escons seria el contrari. Fins i tot s´hagués pogut donar la circumstància que el PSOE hagués guanyat en nombre de vots però el PP hauria obtingut un nombre més alt d´escons.
Segons Subirats, l´actitud del PP va animar a un milió de votants a exercir el seu dret a vot, que amb altres circumstàncies s´haurien abstingut.
També va esmentar l´efecte del vot útil a favor del PSOE i en detriment d´IU, i va donar-ne un exemple en el cas de Sevilla ciutat, on els electors, que votaven també el seu Parlament autonòmic, varen atorgar al PSOE vint mil vots menys pel Parlament d´Andalusia, que varen anar a parar a IU, que no pas pel Congrés de Diputats de Madrid.
De tot això, va afegir Joan Subirats, el senyor Zapatero n´ha de treure la conclusió que no tots els vots que va rebre són seus, que ha d´escoltar la gent i no girar-los la cara.
Va remarcar la força socialista a Catalunya, on governa als ajuntaments més grans, les diputacions, la Generalitat i també al Govern espanyol, i la necessitat de fer un seguiment crític de les seves accions. Va comentar que, mentre ens estàvem discutint sobre temes com les seleccions nacionals esportives, ningú havia dit res del fet que es creï el Ministeri de l´Habitatge, quan totes les competències són traspassades a les autonomies.
Joan Subirats va acabar afirmant que el període que es comença ara no serà fàcil ni pel govern català ni l´espanyol, i va donar tres exemples que ho evidencien:
- La retirada de les tropes espanyoles de l´Iraq.
- La solució al Pla Hidrològic Nacional. (recordant que l´únic lloc on el PP va guanyar és Múrcia, i que a València es va mantenir)
- Les declaracions del senyor Zapatero en el sentit que acceptaria el que el Parlament de Catalunya aprovés sobre l´Estatut. (pensant que difícilment es pot canviar l´Estatut sense que es modifiqui la Constitució espanyola).
Segons Subirats es tracta d´un període on la inestabilitat serà un factor a tenir en compte. Un període apassionant amb molts efectes pel futur. Un període amb molts interrogants on no sempre els governs poden decidir, ja que estan a mercè de fenòmens com la globalització, la deslocalització...
La xerrada va continuar amb el torn de preguntes i aportacions per part dels assistents i que varen girar, principalment, al voltant del paper d´ERC, que es va presentar a les eleccions amb un discurs ambigu, potser per aconseguir vots de diferents sectors, tenint en compte el seu gran ventall de possibilitats, i de la força dels mitjans de comunicació a l´hora de crear opinió. Per Joan Subirats, en política és tan important el que passa com el que sembla que està passant.
