Com fer compatible el desenvolupament econòmic i el respecte al medi ambient?
El divendres 28 de maig en vàrem parlar amb l'Honorable Sr. Salvador Milà i Solsona, conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Podeu escoltar la conferència sencera clicant a Sosteniblitat i Progrés, de la secció enllaços recomanats, al marge esquerra d'aquesta pàgina web
Aquest és un resum de la conferència i el debat final:
Sostenibilitat i Progrés
Després de la presentació del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, per part del representant del grup organitzador i moderador de l´acte, el Conseller va començar afirmant que per primera vegada el govern s´havia proposat la sostenibilitat com un dels eixos conductors de la política del país. També va afegir que s´havien de constituir grans regions i no anar cada país pel seu compte i que aquesta gran regió mundial és Europa. Va afegir que Europa és conscient que, en el conjunt de tot el món, no podrà competir amb salaris baixos, ni amb recursos naturals il·limitats, ni amb una explotació pura i dura que ha donat els problemes que tots coneixem, sinó que l´aposta d´Europa és la de ser competitiva en qualitat i en sostenibilitat.
Va fer notar que els recursos naturals són il·limitats i per tant se n´ha de fer bon ús, tenint en compte que el nostre món no és l´estàndard i que si ho fos caldria dos planetes Terra, i que si l´estàndard fossin els Estats Units d´Amèrica, caldrien tres planetes Terra. Això vol dir que apostar per la sostenibilitat vol dir apostar per un canvi radical de la manera de viure.
Va remarcar la necessitat d´assegurar la reproducció del cicle a partir d´un canvi en la manera d´utilitzar els recursos naturals: aigua, terra..., de manera que el cicle no s´esgoti.
Segons va dir el Conseller, el primer concepte que s´ha de canviar és el de deixar d´associar el progrés econòmic amb l´increment del consum. No podem continuar dient que el país va molt bé perquè hem incrementat el consum energètic, anàlisis que a vegades podem llegir als diaris. El discurs de la Unió Europea és precisament, fa afegir el Conseller, que consumir més no vol dir més progrés econòmic, que s´han de prendre la sostenibilitat i les mesures ecològiques com una gran oportunitat d´innovació tecnològica que afavorirà l´estalvi, l´augment de qualitat de vida i la millora del progrés.
També va recordar que, d´acord amb uns analistes del Pentàgon, les guerres del segle XXI vindran produïdes per la manca de recursos naturals i derivades del canvi climàtic que s´està produint.
És per això que per evitar aquest canvi climàtic, el Conseller va dir que calia seguir les directrius de Quioto, totes elles encaminades a la disminució de la contaminació, amb reducció dels nivells de CO2 emesos, sense deixar de fer una activitat industrial, d´edificació, o de transport. També va dir que encara que es culpa molt a la indústria, als combustibles fòssils, a les cimenteres..., no s´ha d´oblidar que gran part de la contaminació ve del transport privat i del consum domiciliari i familiar.
A continuació va afirmar que el canvi de paràmetres a l´hora de valorar el progrés d´una societat es tradueix políticament, i en el cas de Catalunya en concret, en una intervenció en tot el cicle: terra, mar i aire.
En primer lloc s´ha d´intervenir en totes les polítiques del sòl i del model territorial que es vol seguir, d´edificació, de transport, de residus... El criteri de la Generalitat és, en primer lloc, la necessitat de dibuixar la xarxa dels espais naturals, que fins ara no estaven delimitats i que, segons les dades del Conseller, el nostre país és el que menys inversió hi destina, i a partir d´aquí intercomunicar-los a partir de corredors biològics i els seus sistemes fluvials i d´espais lliures, i sobre aquesta trama articular-hi les carreteres i el ferrocarril.
De l´aire, en tot el que fa referència a la contaminació atmosfèrica, s´havia de seguir els compromisos de Quioto..
De l´aigua va afirmar que era el tema més difícil a que s´havia d´enfrontar, remarcant la necessitat d´introduir un nou model de gestió de l´aigua. Va comentar que acabava de tornar de Cardedeu on arriba l´aigua que després subministra a Barcelona i l´Àrea Metropolitana i va dir que en aquests moments tanta aigua com entra, és consumida, i no en sobra ni un m3.
Va insistir també en la necessitat d´introduir un nou model de desenvolupament territorial i urbanístic interessat en l´estalvi de l´aigua i del millor aprofitament de l´aigua o no ens en sortirem.
Va avançar que el Govern de la Generalitat introduirà un nou model d´edificació sostenible, amb un programa d´estalvi de l´aigua en els domicilis, la separació entre aigües grises i de boca, la incorporació de les plaques solars... Va parlar d´una nova política de tarifes de l´aigua, que sigui més ecològica, incorporant més trams. De la recuperació dels eqüífers, la majoria dels quals s´han deixat contaminar, i l´aprofitament d´aigua del subsòl.
El Conseller parlava de 40 Hm3/dia d´aigua desaprofitada al Besòs i de 60 Hm3/dia, al Llobregat, quan el consum de l´Àrea Metropolitana és de 16 a 18 Hm3/dia. I també va recordar que, a l´hora de construir l´arribada de l´AVE a l´Aeroport, s´haurà de tenir en compte que a un metre per sota del tren hi ha l´eqüífer més important de Barcelona i no se´l poden carregar alegrament.
La nova directiva marc europea de l´aigua diu que primer s´ha de mantenir el conjunt del sistema hidràulic, que no és només l´aigua que baixa pels rius, sinó tot el conjunt del sistema que fa que aquesta aigua arribi amb la màxima qualitat.
Amb els residus l´objectiu és Residus = 0. Tot producte que consumim s´ha de poder reintegrar al cicle natural i poder-se tornar reaprofitar, a regenerar. La existència d´un residu és un fracàs del sistema. Per tant s´hauria de reorganitzar el cicle dels residus a partir d´aquest principi, és a dir minimitzar en origen, intervenint en el tema dels envasos retornables, que en aquest moments Catalunya no hi té competències; intervenció en la cadena logística i del comerç, per reduir el producte; i la recollida domiciliària, amb recollida selectiva en origen de l´orgànic, perquè no n´hi ha prou en dir que ja hi ha plantes de tractament del residu perquè és un tema cultural. Els pobles on es fa recollida selectiva en origen comporta un canvi selectiu en el consum, ja que la gent ja compra allò que menys residus ocasiona i s´incrementa la recollida selectiva del plàstic i el paper quan ja s´hi ha introduït la selecció de l´orgànic.
Va remarcar el Conseller que, una vegada resolt el tema en origen, ja es treballarà en la construcció de les diferents plantes de tractament dels residus. Però caldrà reconèixer que aquestes plantes s´hauran d´integrar al paisatge i entendre que no són el problema sinó que en tot cas el problema és al domicili, que és on es genera el residu.
Va acabar la seva conferència fent una crida a la responsabilitat ambiental del país, del conjunt d´institucions. El Govern està disposat ha dir les coses clares, a fer-ho d´una forma planificada, a explicar els criteris, però al final demanarà responsabilitats. Encara que no s´assoleixin totalment els objectius finals com a mínim s´ha d´anar en la línia de sostenibilitat i treballar-hi tots plegats.
Després hi va haver un torn de preguntes i suggeriments, amb una primera intervenció on es demanava de quina manera es poden resoldre els conflictes entre les diferents postures i la possibilitat d´instaurar la mediació de conflictes.
El Conseller va dir que al darrera de cada plataforma reivindicativa hi ha un problema i el que cal és conèixer el problema. És per això que cal ser transparent, buscar l´origen del problema, encomanar l´anàlisi a entesos independents i a partir d´aquí introduir elements correctors i són necessaris. És per això que des de la conselleria es vol crear l´Institut Ambiental de Catalunya.
També es va demanar sobre la necessitat d´educar-nos en el comportament sostenible i el problema que representa l´envasament d´aigua privatitzada. El Conseller va dir que l´extracció de l´aigua en aquests moments és competència de Mines, com una extracció més i que era Mines qui en donava el permís. Va afegir que ara des de la seva conselleria es volia conèixer quin era el cabdal mínim de cada riu i a partir d´aquí recuperar tota una sèrie de concessions fetes d´aprofitaments industrials, en el ben entès que primer és la preservació del cabdal mínim dels rius, i també treballar la recuperació dels eqüífers. El problema de les extraccions de les plantes d´aigua, va afegir, és que moltes vegades es recull abans del balanç hídric i per tant no es té en compte en el còmput i ningú controla quants litres es recullen, i això ho volien canviar.
Una altra pregunta va ser: Com casen els grans reptes de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge amb les polítiques municipals?
En aquest punt va ser molt clar dient que els ajuntaments tenen les seves competències i que la Generalitat les ha de defensar i no pretendre envair-les. La Generalitat ja fixa els objectius, unes ajudes i també els cànons, però són els ajuntaments els que han d´organitzar-ho en funció del coneixement que tenen del seu municipi.
Des de l´Ajuntament de St. Vicenç de Montalt es demanava sobre la necessitat de coordinar-se entre els ajuntaments veïns i no limitar-se al propi municipi, per reduir despeses i esforços duplicats.
El Conseller va dir que existeixen el Plans directors comarcals i el Consell Comarcal com instruments per coordinar-se, encara que al final de tot el que prima és l´autonomia municipal.
També es va demanar l´opinió del compost domiciliari com a fórmula de tractament dels residus orgànics i el Conseller va manifestar que és una solució fàcil per al domicili i que ajuntaments com Terrassa ja ho tenen en compte a l´hora de desgravar la taxa de recollida de la brossa.
En relació al soterrament de la riera d´Arenys de Munt, el Conseller va dir que es tractava d´un projecte que executa el Ministeri del Medi Ambient, que ha estat aprovat i desestimades totes les al·legacions, i que l´Agència Catalana de l´Aigua, en tot cas, s´ofereix com a marc de diàleg i negociació per parlar de tots els problemes que puguin sorgir. Tot i que no va voler entrar en la valoració del projecte, va afirmar que es tracta d´un projecte que s´ha refet moltes vegades i, encertat o no, s´ha seguit un procés de reconsideració i tornar enrere que no s´ha fet a cap altra riera del Maresme.
El públic assistent va agrair les paraules del Conseller i la claredat del seu plantejament i projecte de govern en temes de Medi Ambient.
