Joan Fabregà, Arenyenc de l'any 2009

“Arenys ha fet marxa enrera i ens han passat la mà per la cara”

Felicitats, ha estat escollit Arenyenc de l´Any 2009...

Moltes gràcies a tots els que han reconegut la feina de l´Esbart Maragall celebrant el 60 anys de la Dansa d´Arenys. Aquest guardó és per al col•lectiu de persones que represento. És un reconeixement a tot l´Esbart. Jo sóc un més.
Quan i com es va introduir al món de la dansa?

Tota la meva família havia pujat a l´entorn de Joventut Seràfica i allà trobaves de tot, excursionisme, teatre, esbart... Em vaig animar a ser de l´esbart quan tenia 16 anys, un dia de Sant Roc. L´Esbart es va fundar l´any 1946, quan es celebrava el 40è aniversari del Casal de Juventut Seràfica, amb persones com Marcel•lí Vila, Francesc Pera, l´Ernest Mayola que van constituir la primera junta. La Dansa d´Arenys s´havia deixat de ballar l´any 1890. En Xavier Maimí va començar a recuperar partitures i material l´any 1916 i l´any 1946 va oferir la seva troballa a gent com en Lluís Moreno i el musicòleg Joaquim Serra que van fer possible reestrenar la dansa l´any 1949 a l´envalat
de l´Ateneu. Des de llavors no s´ha deixat de ballar. Aleshores hi havia cos de dansa, des dels petits als grans.

Ara no és així, no?

No. Ara no hi ha cos de dansa. Només el grup de veterans.

Aquella vocació de participar en el moviment associatiu, per què no es dóna ara?

Quedo sorprès com a Arenys de Munt tenen un esbart en el què t´has d´emmirallar. Tenen grups des de petits a grans. I dius, per què a Arenys de Mar no? No ho sé. Potser ara hi ha massa oferta de coses. Ara el jovent quan els hi parles de ballet, sembla que sigui una cosa afeminada. A les escoles de ballet, la majoria són noies.

Arenys té escoles de dansa però no alimenten a l´Esbart.

Sí, però voldria saber si hi ha vocació. A vegades, porten als nens a les escoles com si fossin una guarderia i a la que són més grans marxen perquè no tenen vocació.

D´aquí a 20 anys, com veu la dansa popular. S´haurà perdut?

No ho sé. Serà difícil. Tot té les seves etapes. La sardana n´és un exemple. Arenys no és sardanista.
A les ballades hi ha gent de mitjana edat per munt. La base de tot és que algú s´hi ha de posar al davant.

A Arenys hi ha lideratge?

Si hi ha entitats, vol dir que encara hi ha persones. Hi ha d´haver voluntat de servei.

Vostè té una vocació cristiana...
Estic content de pertànyer a l´Església. Som aquí per ajudar.

Estem davant d´una crisi de fe?

Estem en una crisi general, econòmica, de valors, de família,...i això és greu. Per sobre de tot hi ha d´haver la família. L´escola educa, però no ensenya. Hi ha d´haver un especte, un ordre, una disciplina en tot.

Per què les esglésies estan cada cop més buides?

Hi ha un sentiment anticlerical i això no convida. Però també és veritat que hi ha coses de l´Església que no accepto. Aquesta potser no és l´Església que voldria. Hauria de ser més oberta, més propera.

L´Església catalana ho ha expressat així a Roma, però no els han escoltat i el temps us dóna la raó, no?

Hem de reconèixer que l´Església no ha evolucionat i això és el que ha portat desencís a la societat que voldria un altre Església. Costa molt trencar motllos. Hi ha d´haver normes, però s´ha de ser flexibles. L´Església per aquí ha fallat.

Com són les relacions amb el nou rector?

Molt bones. Hi tinc una gran amistat. Tothom és com és. Mossèn Martí també era especial.
Aquest home va venir a Arenys amb mala premsa i se l´esperava amb les urpes. Cal escoltar les persones i tractarles per poder opinar.

Vostè també té un barret de comerciant. Com va la crisi?

La notem. No sé quina solució hi ha. Ara és moment de retallar despesa, controlar tocks i esperar que passi el mal temps. Però cal ser optimistes.

Hi ha estratègia comuna a Arenys per sortir de la crisi?

Recordo l´Arenys dels 70 quan vàrem agafar la llibreria que hi havia hotels i turisme. Ara no hi ha res. Em sap greu dir-ho, però Arenys és un poble mort, estancat i conservador. Potser algú s´enfadarà perquè dic això. Arenys no ha crescut i les petites empreses han desaparegut. Per mi, Arenys ha fet marxa enrera. Hi ha hagut pobles que ens han passat la mà per la cara. No hi ha hagut visió de futur. Si un poble creix, hi ha problemes i aquí potser no ha convingut que hi haguessin problemes. Vivim de records i això no és bo.

Arenys té clar aquest diagnòstic i el què s´ha de fer?

Crec que no. Hi ha gent que diu que ja li està bé aquest Arenys. Els polítics topen amb l´aspecte econòmic, però a vegades sembla que faci por prendre decisions, per exemple, amb molts equipaments aturats.

En alguna ocasió l´han temptat per a la política?

No, mai. No estic a la política i no m´hi dedicaria. S´ha de tenir caràcter.

MÉS PERSONAL

Nascut a Arenys de Mar, el 28 de gener de 1947, està casat i té dos fills, la Carme i en Joan. D´ofici impressor, regenta la llibreria Santa Maria de la Riera d´Arenys.
És president de l´Esbart Maragall i membre del Consell Pastoral d´Arenys. De jove va practicar el futbol amb el Sant Gabriel i es molt aficionat al muntanyisme.
Amb el centre excursionista ha fet la majoria de cims del Pirineu, tret de la Pica d´Estats, la seva assignatura pendent.

Comparteix