RELIGIÓ & ESPIRITUALITAT & FE & COMPROMÍS.

Del sagrament de la Eucaristia.

Els apòstols amb els primers cristians es reunien cada diumenge per celebrar l’eucaristia i així recordar la mort i la resurrecció del Senyor. Memorial de la Fracció del pa, perquè aquest ritu, propi dels àpats jueus, fou utilitzat per Jesús quan beneïa i distribuïa el pa com a cap de taula sobretot al darrer sopar.
És així que els deixebles El reconeixeran després de la seva resurrecció, i amb aquesta expressió els primers cristians designaran les seves reunions eucarístiques. Així tots els qui mengen de l’únic pa partit, que és el Crist, entren en comunió amb Ell i formen un sol cos en Ell. (CEC 790)
perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells”.(Mt 18,20)
Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.(Mt 28,20b)
El més gran dels miracles i memorial suprem de la Redempció realitzada per Nostre Senyor Jesucrist mitjançant la seva sang, l'Eucaristia, en quant sacrifici i en quant sagrament, produeix de manera indefectible la unitat de l'Església, la sosté amb la força de la gràcia sobrenatural, la inunda d'alegria inefable i és una ajuda sobrenatural per a alimentar la pietat dels fidels i impulsar-los cap a l’augment de la seva vida cristiana, més encara, cap a la perfecció evangèlica.
Jesús realment present a l’Eucaristia, roman sempre amb nosaltres, i aquesta presència es farà cada vegada més forta, resplendint sobre el món com un sol, assenyalant el començament d’una nova era.

bnt

=============================================================

LA CIÈNCIA I LA FE

Molt jovent d’instituts i universitat en converses et fan saber que no creuen, en passen dels continguts de la fe, es declaren ateus o agnòstics. Et diuen que només creuen en la ciència, en tot allò que és pot mesurar i és demostrable. Et diuen convençuts que només la ciència ens anirà rescatant de la ignorància, i que la tecnologia ens anirà alliberant de les necessitats i misèries que ens impedeixen de viure feliços.
Amb aquest pensament, la ciència seria la gran esperança per a l'home. Per contra, la fe, hauria complert un paper important i útil en l'època precientífica, quan l'home primitiu i ignorant necessitava sentir-se protegit pels déus enfront de les forces desconegudes de la naturalesa; però ara, a mesura que la ciència anirà alliberant l'home de la ignorància i de la misèria, la fe i la religió anirà desapareixent, perquè ja no tindrà cap utilitat. I així es queden tan amples, i pel que sembla comparteixen molts altres.
Aquesta idea té molta història. Encara que alguns poden pensar que és innovadora. Va ser molt treballada i escampada en l'època de les llums. D'aleshores ençà ha fet molt camí i a vegades apareix a l'escenari de l'actualitat amb la força d'una novetat. El que passa, però, és que actualment en els ambients científics ja no es respira l'optimisme d’altres èpoques. Avui són molts els savis per als quals és evident que el progrés científic no pot confondre's amb el desenvolupament i humanització de l'home. La revelació no ensenya res respecte del curs de les estrelles, l’evolució del món i altres coses semblants. La ciència no ensenya res respecte a la realitat més profunda de la nostra vida i del nostre destí.
Amb tot, cal cercar una veritat.

La ciència ens pot proporcionar solucions per a alguns problemes, però no podem esperar d'ella la solució del problema de l'home o, si voleu, de l'home com a problema. La ciència per si sola no té direcció, s'ha d'encarrilar, el progrés que ella pot donar-nos depèn de la direcció que li assenyali l'home.
De fet, per desgràcia, la ciència i la tècnica han desembocat en el produccionisme, el consumisme artificial i compulsiu, i la desigualtat cada vegada més accentuada entre uns pocs privilegiats i una immensa multitud de marginats. Per un veritable progrés humanitzador, és necessària una direcció presa des de més amunt de la nostra raó orgullosa i egoista, una direcció que porti a la construcció d'una humanitat més justa, més fraterna i més lliure. Si no correm el risc del que ens adverteix Jesús en aquest proverbi: “ Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? (Lc 6,39)
La ciència por purificar la religió de l'error i la superstició; la religió pot purificar la ciència de la idolatria i els falsos absoluts amb data de caducitat.
La fe, la referència, la confiança en Jesucrist, és més necessària que mai, per ser una llum capaç de donar sentit a la nostra efímera vida present
.

Comparteix