PARAULES PER A REFLEXIONAR

Qui ha pronunciat mai paraules tant esperançadores il·luminant realitats futures com Nostre Senyor Jesucrist? Quan Jesús està sofrint el martiri de la creu romana, té paraules de perdó, amor i esperança per tots; agonitzant, fa una pregària plena de fe i confiança al Pare: “Pare a les vostres mans encomano el meu esperit” (Llc 23,46).
Ell que obeint al Pare, té la missió de donar la vida i de recobrar-la (Mt 20,28), se sotmet a la confiança plena i total a la voluntat del Pare celestial.
Conscient que en un moment el cos deixarà d’existir, ens ensenya que el que compta és l’esperit que ens mou i dóna vida, per això ens ensenya que cal confiar en tot moment, fins a l’hora de la mort, en el Pare creador i renovador de tota vida.

I què més ens diuen a nosaltres aquestes paraules?
Si el cos físic el cuidem i l’alimentem, sabent que va envellint, i que un dia deixarà d’existir dissolt a la natura, com més hem de tenir cura de com formem, instruïm i consolidem el nostre ésser espiritual, és a dir, el que realment som en essència, el nostre jo, el que és més veritable de nosaltres, el que configura la nostra personalitat.
La pregunta que ens podem fer és com orientem la nostra vida, en quina referència la modelem, en què, o en qui confiem el nostre destí, els nostres esforços cap a quin terme, propòsit o finalitat estan orientats, i si val la pena dedicar-l’hi el nostre breu temps de què disposem. Una de les preguntes que et fan les empreses abans d’entrar-hi és: Com t’hi veus tu, en el rol de la seva eficàcia, producció i objectius?
Els dies de la nostra vida són breus, incerts i amb moltes giragonses inesperades. Hi ha qui deixa aquest món sense saber que hi ha vingut a fer. Per això el diví mestre ens exhorta a la pregària constant, a vetllar.
Ell que és el Fill, té la necessitat de la pregària assídua, per estar ben unit a la voluntat del seu Pare. Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir. (Llc 18,1)
l’Ésser humà no té vida en si mateix, la vida és un do que hem rebut i només podrà ser ben reeixida si la posem en mans del Déu de Jesús, "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu." (Jo 20,17), “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.” (Jo 15,5), que valgui la pena, s’entén, i segons la voluntat del Pare. “I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà”(Jo 15,16c). Posem el nostre destí i els nostres treballs a la plena confiança del Pare celestial. Només així edificarem el Regne de Déu, els nostres esforços i treballs no hauran estat debades sinó que perduraran.

Donem gràcies a Déu, per tot el passat, el present i confiem-l’hi tot el nostre futur amb Ell, que és la nostra vida.

BMC

========================================

El destí més elevat de l'ésser humà
és servir més que governar.
(A.Einstein)

========================================

La mateixa creació, en posició d'alerta, espera amb il-lusió que els fills de Déu es mostrin d'una vegada a plena llum del dia.
Rm 8,19
========================================

El silenci a vegades vol dir callar,
però el silenci sempre és escoltar.
(M.Delbrel)
=========================================

Sortosos els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden. Lluc 11,28
=========================================

¨Al final serà la conciència la que tindrà l'última paraula, per sobre de les estratègies, de les ideologies i , fins i tot, de les religions¨.
(Cardenal Roger Etchegaray)

=========================================

Només l´amor dóna valor a cada cosa.
(Sta. Teresa de Jesús)

Comparteix