CATALALLING?

Els creadors de paraules hauran d´inventar una paraula nova per adjectivar el que portem patint els catalans des de 1714 i que avui està més que mai, de candent actualitat. Si de l´especulació immobiliària que et força a marxar de casa teva, se´n diu mobbing immobiliari; i si de l´assetjament psicològic per part dels teus caps laborals en diem mobbing a seques; i si tens la mala sort que els teus companys de classe et facin la vida impossible, estem parlant de bulling. Com n´hem de dir del que ens fan als catalans? Com ho podríem anomenar? S´admeten suggeriments.

I és que la realitat és una vegada més, surrealista. I nosaltres vinga a empassar-nos maltractaments, injúries, calumnies, injustícies i centenars de desqualificacions cap a nosaltres i la nostra voluntat d´evolucionar com a nació, encara que sigui amb petits gestos que tant nerviosos posen als nostres més recalcitrants veïns.

I recordem que el poble que oblida la seva història no té futur. I nosaltres vinga a ensopegar amb la mateixa pedra! Si l´any 1932, amb l´aprovació de l´Estatut de Núria, ja ens ho deien tot això... ja ens visitaven els avantpassats del que vindran diumenge a manifestar-se, només cal navegar en hemeroteques i llegir als Jimenez Losantos, Pedro J., Carlos Herrera, Curry (quin nom, no?) Valenzuela, de l´època. Però que els passa a aquesta gent? I què ens passa a nosaltres a qui només ens queda flagelar-nos amb la misèria que queda de l´Estatut del 30 de setembre!

I és que el que ha passat aquests últims dies em recorda molt a com intento educar els meus fills: en la justícia i en que siguin justos. I caram! Jo sóc jurista i em fa mal llegir sentències com la del TSJC que prohibeix la consulta sobre independència d´Arenys de Munt i permet una manifestació de persones totalment alienes al poble, a la comarca i fins i tot a Catalunya, perquè em nego a pensar que tothom que vingui a la manifestació feixista autoritzada, sigui català. Per salut mental, m´estimo més pensar que vindran un munt de gent d´Espanya que ni tan sols saben on és Arenys de Munt, sobre autocars i amb un entrepà de xoriço sota el braç.

Tornant a l´educació dels meus fills, avui els volia explicar un conte, però finalment he decidit no fer-ho per no trastocar-los: imaginem que en Jan petit com balla, fa una rotllana amb la caputxeta vermella, la ventafocs, la Blancaneus, els tres porquets i les set cabretes. Per fer-ho posen un anunci doncs també comencen a construir una casa de maons on hi hagi unes regles que els governin a ells sols. Però resulta que arriba el llop i comença a bufar i bufar, doncs en el fons s´ofèn, no l´han convidat a formar part de la nova família. I no només bufa sinó que a través dels diaris, després de fer-se articulista de El Mundo i tertulià de Intereconomia, anima a les germanes lletges de la ventafocs, a la bruixa madrastra de la Blancaneus, a l´ogre de les mongetes d´en Joan, i al famós home del sac. I vinga som-hi, tots, recorden vells temps i comencen a “bufar” verbalitzant improperis contra els “secessionistes”. Per posar pau, els dos bàndols reclamen la intervenció del Rei Salomó, conegut per les seves justes sentències. Però resulta que aquell dia hi havia un substitut al jutjat, conegut per haver sortit amb la madrastra de la Ventafocs, i per haver treballat a la companyia de teatre de l´amo del Pinotxo. I resulta que la Sentència és del tot justa pels personatges marginats, però és clar, injusta per tothom amb dos dits de front. El que ha d´impartir justícia, decideix que la casa de maons s´ha de tirar a terra, doncs tots aquests personatges que l´habiten i que es volen emancipar, són uns cràpules i uns desvergonyits, doncs no tenen competència per construir res, i molt menys per voler-se independitzar.

“Moraleja”: ja hi tornem a ser: cornuts i pagar el deute. i per més inri, ningú farà res al respecte, i si no, deixeu passar el boom mediàtic i descobrireu que això no comportarà cap canvi d´actitud per part de les institucions ni la societat civil catalana, simplement estarem més emprenyats. Però tranquils, ja se´ns passarà, com la derrota de 1714, quan a l´endemà, tots estàvem treballant com si no hagués passat res.

I ara espereu a la següent lliurament en fascicles: la Sentència del Tribunal Constitucional contra l´Estatut.

Annabel Moreno Nogué

Comparteix