A l'acte que era organitzat per Arenys Solidari i el Grup de Debat i Tertúlia, hi varen participar la Pilar Royo, l'Anna Artigas i en Jewuru Camara.
Vàrem començar excusant la presència d'altres cooperants internacionals, que no podien assistir aquell dia, i també a l'Enric Pera que ho havia de fer en directe des del Senegal però que problemes tècnics ho varen impedir.
La Pilar Royo ens va fer una exposició molt resumida i clara de l'evolució del continent africà i la manera que es varen constituir els actuals estats. Va començar dient que la nostra història comença a Àfrica i que durant molts anys ha donat la sensació que Àfrica no havia tingut història perquè aquesta no s'escrivia. També ens va ensenyar diferents mapes mundials, on es podia veure la distorsió que configurava un continent africà comparativament molt més petit del que realment és. Ens va fer veure la distribució de les religions musulmanes, cristianes i tradicionals, de nord a sud, i va fixar l'any 1560 com el de l'inici de l'assentament d'espanyols, i sobretot portuguesos, a la costa africana.
Segons va dir la Pilar, el 1700 va ser el gran boom del comerç triangular, que porta teixits i armament, d'Europa a l'Àfrica, d'on se'n duien esclaus africans cap a Amèrica, per poder adquirir tabac, cotó i sucre i tornar a Europa.
No és fins al 1820 que es prohibeix el tràfic d'esclaus, però no s'aboleix la seva possessió. Les xifres parlen d'onze a tretze milions d'esclaus traslladats de l'Àfrica a l'Amèrica.
L'any 1885, en el Congrés de Berlín, els europeus es reparteixen el continent africà, marcant unes fronteres que demostren ben bé que s'han fet des de l'oficina. Líbia i Libèria esdevenen els dos únics estats independents de tot el continent.
La intervenció de l'Anna Artigas va girar al voltant de la problemàtica de l'Àfrica en que, tot i tenir molts recursos naturals, no hi poden accedir; també al fet que la independència dels estats africans no és real sinó que continua un dependència important respecte a l'antiga metròpoli. Va comentar també la imposició que hi ha hagut dels actuals governs i la manca d'infrastructures per poder avançar. La seva intervenció va animar al nombrós públic assistent a participar del debat, per continuar amb l'explicació de l'altre component de la taula.
En Jewuru Camara va justificar el seu desig de sortir del respectiu país, a la necessitat que tenen de viure millor. La possibilitat que hi ha avui dia de veure com es viu a Europa, i el fet que al seu país treballen molt però no aconsegueixen res, els fa moure cap a Europa. En Jewuru Camara va comentar que la seva idea era estar un any a Europa i tornar novament al seu país. Ara però ja en fa 17 i considera que encara no té res per poder tornar al seu país d'origen, Gàmbia, i no sentir-se pitjor dels que trobarà allà. En Jewuru, tot i trobar-se bé entre nosaltres, té ganes de tornar al seu país que tant estima. Té també por de trobar-s'hi estranger com es troba encara aquí.
El debat va ser molt viu, i tothom hauria volgut trobar la manera d'ajudar-los perquè no tinguessin la necessitat de sortir del seu país, però érem conscients de la complexitat. Es va parlar de les ajudes europees als propis països, que impossibilitaven que els països africans poguessin competir en igualtat de condicions; als milions de diners destinats a la guerra que podrien servir per millorar la situació dels països africans; de la necessitat de crear infrastructura perquè el seu treball fos productiu i exportable... També es va dir però, que venen a Europa perquè els necessitem, i es va fer notar el concepte de família i comunitat que tenen, davant de la crisi que pateix Europa.
Les entitats organitzadores de l'acte vam sortir molt contents per la participació tan interessant de totes les persones que hi varen assistir.
