El debat, amb una participació d'unes cinquanta persones, va començar amb una definició dels termes que s'utilitzen a l'hora de parlar de privatització. En primer lloc va parlar de Servei Públic i va remarcar la necessitat de respondre sempre a tres preguntes:
Qui garanteix que es produeixi.
Qui el produeix.
Qui el finança.
Un altre aspecte que va apuntar va ser la diferenciació entre una privatització, en què el Sector Públic ho ven al Sector Privat i se'n desentén, i la creació d'empreses públiques en què, tot i la venda al Sector Privat, el govern pot continuar incidint i prenent decisions (un exemple seria la Telefònica).
A l'hora de plantejar-se la privatització de serveis públics va classificar-los en dos grups: els serveis universals, que arriben a tota la població (educació, sanitat...), i els serveis mercantils (telèfon, electricitat...).
A criteri del conferenciant, veia clar la conservació dels serveis universals en mans del Sector Públic, i en canvi els mercantils podien funcionar millor a mans del Sector Privat. Malgrat això, durant tot el debat va insistir en la necessitat de la coexistència de Sector Públic i Sector Privat, arribant a la conclusió final que la millor garantia per aconseguir eficàcia i eficiència en la gestió dels serveis, era l'existència de competència. I va afegir que el monopoli, sigui públic o privat, mai és una garantia de protecció del ciutadà.
Va parlar del fenomen de la gran privatització d'empreses públiques i ho va justificar perquè n'hi havia moltes, la majoria de les quals es varen crear durant el franquisme, per evitar fallides i increment de l'atur. Posteriorment, la majoria de les condicions havien canviat i ja no hi havia motiu perquè continuessin dins el Sector Públic, sobretot pensant que podien ser molt més eficients dins el Sector Privat.
Quant al punt de vista polític, va comentar que malgrat la majoria de privatitzacions tenien l'origen en motius funcionals, i per tant no depenia tant del país o del color del govern que ho privatitzava, si que hi ha hagut unes privatitzacions, sobretot les que han provocat la creació de grans monopolis, que han estat més obra de països amb governs conservadors.
Va acabar la seva exposició amb unes dades sobre la privatització dels serveis municipals de la recollida de la brossa i del subministrament de l'aigua. Segons una enquesta elaborada per la Universitat de Barcelona, un 80% dels municipis catalans de més de 1.000 habitants, tenia el servei de recollida de la brossa, externalitzat. En el cas de l'aigua el percentatge era del 50%. En el cas del subministrament de l'aigua varen observar que era més fàcilment externalitzat si el govern municipal era conservador. Cosa que no es diferenciava en el cas de la brossa.
Finalment va tornar a insistir en la necessitat de la coexistència de Sector Públic i Privat, i de la competència.
Durant el col·loqui, que va ser molt participat, es va tornar a parlar molt de la competència, traient importància al fet de ser privatitzat o no, sempre i quan hi hagués una garantia que els serveis arribessin als llocs on podien no ser rendibles des d'un punt de vista mercantil. En aquest cas calia la intervenció pública, ja fos directa o a partir de subvencions.
També hi va haver temps per parlar del finançament a l'Estat espanyol i va donar les xifres dels aeroports, on hi ha un clar afavoriment de l'aeroport de Madrid que, amb un 45% del trànsit de l'Estat, rep dues tercers parts de la inversió total.
Es va parlar de la globalització i de la hipocresia dels països desenvolupats que no hem complert el compromís d'eliminar els aranzels, cosa que sí han fet els països més pobres, els quals ens compren i no tenen manera de vendre'ns els seus productes.
Per acabar, es va parlar dels indicadors per animar a privatitzar un servei o no, donant importància al nivell de qualitat i aconsellant que quanta més facilitat hi hagi per observar la qualitat del servei, més interessant és fer-ne l'externalització.
