Espai de Meditació

ORACIÓ:

Déu i Pare omnipotent, feu que, per la meditació assídua de l'Evangeli, complim de paraula i d'obra la vostra voluntat.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. (Jm 3,18)

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

LA SANTÍSSIMA TRINITAT

La celebració de la festa de la Santíssima Trinitat és una invitació a contemplar el Déu tal com se’ns ha revelat.
Molts associen la paraula Trinitat a complicades disquisicions teològiques que no aporten res a les nostres vides. Tanmateix, la pregària cristiana es fa sempre i amb tota naturalitat en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
Enfront de les noves espiritualitats que no van més enllà de referir-se a una difusa energia universal, i de diferentes longituds d’ones, el nostre Déu s’ha revelat amb carácter personal: és algú que té rostre i que es comunica. Si no el veiem i tenim problemas per escoltar-lo, no és per un defecte seu sinó per incapacitat nostra, per manca de voluntat, de tenacitat, de fe, de constància i de fidelitat. És algú que ens mira i ens parla, (Evangeli), i aquí rau la riquesa de la pregària cristiana.
El Déu Trinitari, obre la possibilitat d’afirmar que Déu és Amor amb una nova profunditat. No diem només que Déu estima les seves criaturas sinó que la naturalesa íntima de Déu no és altra que un moviment infinit d’entrega i acollida entre les tres persones divines. Creats a imatge i semblanza d’Ell, només en l’amor podem trobar el sentit de les postres vides.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

LA CIÈNCIA I LA FE

Molt jovent d’instituts i universitat en converses et fan saber que no creuen, en passen dels continguts de la fe, es declaren ateus o agnòstics. Et diuen que només creuen en la ciència, en tot allò que és pot mesurar i és demostrable. Et diuen convençuts que només la ciència ens anirà rescatant de la ignorància, i que la tecnologia ens anirà alliberant de les necessitats i misèries que ens impedeixen de viure feliços.
Amb aquest pensament, la ciència seria la gran esperança per a l'home.
Per contra, la fe, hauria complert un paper important i útil en l'època precientífica, quan l'home primitiu i ignorant necessitava sentir-se protegit pels déus enfront de les forces desconegudes de la naturalesa; però ara, a mesura que la ciència anirà alliberant l'home de la ignorància i de la misèria, la fe i la religió anirà desapareixent, perquè ja no tindrà cap utilitat. I així es queden tan amples, i pel que sembla comparteixen molts altres.
Aquesta idea té molta història. Encara que alguns poden pensar que és innovadora. Va ser molt treballada i escampada en l'època de les llums. D'aleshores ençà ha fet molt camí i a vegades apareix a l'escenari de l'actualitat amb la força d'una novetat. El que passa, però, és que actualment en els ambients científics ja no es respira l'optimisme d’altres èpoques.
Avui són molts els savis per als quals és evident que el progrés científic no pot confondre's amb el desenvolupament i humanització de l'home.

La revelació no ensenya res respecte del curs de les estrelles, l’evolució del món i altres coses semblants.
La ciència no ensenya res respecte a la realitat més profunda de la nostra vida i del nostre destí.
Amb tot, cal cercar una veritat.
La ciència ens pot proporcionar solucions per a alguns problemes, però no podem esperar d'ella la solució del problema de l'home o, si voleu, de l'home com a problema.
La ciència per si sola no té direcció, s'ha d'encarrilar, el progrés que ella pot donar-nos depèn de la direcció que li assenyali l'home.

De fet, per desgràcia, la ciència i la tècnica han desembocat en el produccionisme, el consumisme artificial i compulsiu, i la desigualtat cada vegada més accentuada entre uns pocs privilegiats i una immensa multitud de marginats. Per un veritable progrés humanitzador, és necessària una direcció presa des de més amunt de la nostra raó orgullosa i egoista, una direcció que porti a la construcció d'una humanitat més justa, més fraterna i més lliure. Si no correm el risc del que ens adverteix Jesús en aquest proverbi: “ Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? (Lc 6,39)
La ciència por purificar la religió de l'error i la superstició; la religió pot purificar la ciència de la idolatria i els falsos absoluts amb data de caducitat.

La fe, la referència, la confiança en Jesucrist, és més necessària que mai, per ser una llum capaç de donar sentit a la nostra efímera vida present.

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

“Ara, convertiu-vos” ens diu el Senyor

La primera paraula de Jesús quan inicia la seva missió és “convertiu-vos”. Gireu-vos de cara a Déu, canvieu, renovelleu-vos interiorment. Ha arribat el temps del Regne. Renoveu el cor perquè pugueu acollir el do de Déu. Si no, el pes de les nostres misèries i pecats, la càrrega de les nostres debilitats i incoherències s’aniria fent cada cop més insuportable. Només amb el perdó i la pau de Dèu podem alleujar aquest llast, purificar el notre cor pecador i recomençar una vida del tot nova.
D’aquí partim: del reconeixement humil que som pecadors. Fem el mal, perjudiquem els altres, deixem de fer el bé. Qui es presenta davant Déu refiat que és just i, a més, mensprea els altres, es perd el do del seu amor perdonador. Per contra qui s’humilia davant Déu amb el reconeixement del propi pecat, en surt perdonat (Lc 18,9-14).
El reconeixment de le pròpies errades és una actitud assenyada: només així ens podem corregir i millorar. Només així podem complir la principal responsabiliat: a realització de la pròpia persona. Aquest és el projecte que ens ha confiat el nostre Creador: ser persona, lliure, feliç, fraterna. Per la fe, hem acceptat el model de persona que volem ser: Jesucrist. Assemblar-nos a ell, pensar, sentir, veure i actuar com ell. Tenir els seus criteris de vida, això és el que volem.
Finalment unes paraules del Papa Benet XVI, en la seva última audiència general: “Voldria que cadascú es sentís estimat per Déu que ha donat el seu Fill per nosaltres i que ens ha mostrat el seu amor sense límits. Voldria que cadascú sentís l’alegria de ser cristià... Sí, estem contents pel do de la fe; és el bé més preciós, que ningú no ens pot prendre! Agraïm el Senyor per aquest motiu cada dia, amb la pregària i amb una vida cristiana coherent”...

-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0

Cal pregar?

- No tinc temps.

- Ho faig com puc.

- Quant tinc una necessitat.

I respostes similars.

És a dir, els cristians coneixem el valor de la pregària, però hem de confessar, que no és el temps allò que ens manca, sinó la fe.

En la mesura en què estiguem convençuts de la importància de la pregària, trobarem el mitjà de fer-li un lloc en la nostre vida.

Si tant sols és un luxe o una xerrameca inútil, és ben cert que no hi ha temps. Si és una necessitat per a la vida, com menjar o dormir, aleshores l’objecció “no tenim temps” és absurda, tan absurda com la d’un malalt que digués al metge que no té temps de menjar o de prendre el seu remei; o tan detestable com confessar a algú que estimem que no tenim temps per a pensar en ell.

Hem sorprenia quant llegia a l'evangeli que Jesús dormia, mentre els apòstols treien aigua de la barca que s'enfonsava, «Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia». (Mt 8-24), Jesús reposa confiat al Pare perquè ha estat amb Ell pregant de nit, clar, per això els diu: "homes de poca fe". Jesús pregava de nit, i de bon matí predicava a la sinagoga o allà on fos. I per la seva alta missió recomanava als deixebles la pregària i el dejuni per a foragitar "els dimonis" que prenen possessió de la llibertat i dignitat humana.
"Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia! (Sl 34-9)
Cal tenir fe, constància, fidelitat, el Senyor no es fa esperar, Ell sempre hi és. Cal sintonitzar amb l'Evangeli, la Paraula de Déu, i els fruits espirituals que experimentarem, són tant evidents com aquell qui comença a fer gimnàs diàriament i amb poc temps pot notar la seva transformació i millorament físic.

0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0 = 0

Quin esperit ens mou?, amb quin esperit servim?, Construïm positivament, o el revers ens domina?

Sant Agustí, ens diu a les seves Confessions c.VII.5,7,11, que esbrinava l'origen del mal i no encertava a trobar-hi explicació.

El Gènesi, ens diu que tota la creació emanava de la saviesa del Déu bo, tota ella era curulla de la seva bondat. (Gen 1,10)
Amb tot, el mal en el nostre món és evident, el mal pren forma de moltes maneres diferents: esperit de confusió i de rebel.lió, filosofies de l'absurd, polítiques de disgregació, l'odi entre classes socials, interessos terrenals de poder, l'ideal d'un paradís a la terra, que enfronta els uns amb altres, l'avidesa del diner i dels plaers que fan embogir i està reduint la dignitat humana a una colla d'assassins. El desenfrenament de la sexualitat, els divorcis que han fragmentat, reduït i enemistat les famílies, les drogues que aviat convertiran les persones en una massa de larves de bogeria i éssers moribuds, la pràctica de l'abortament que causa veritables matances d’èssers humans abans de néixer. Mares que maten els fills abans de néixer, les injustícies de tota mena, la fam, les guerres i violències escampades arreu del món.
"Quant més s'allunya l'home de Déu, més bèstia es torna". Pitjor.
La humanitat, per la seva pròpia feblesa, ha pervertit aquella originalitat d'éssers creats a imatge dels éssers divins, i així necessita adherir-se urgentment als designis del Pare, plegar-se a la seva voluntat, doncs corre el greu perill de caure als paranys de l'enemic que des de l'inici només posa entrebancs al seu projecte creador, l'esperit Maligne.

Per Crist, el Fill, estem destinats a un gran futur, a unes promeses eternes admirables, per això l'esperit Maligne odia el projecte creador del món físic, odia encara més els homes pel seu alt destí i els entrebanca per què aquest projecte no arribi a bon terme.
Estem al bell mig dels batalles que sens plantejen diariament, en el particular temps en el qual encara estem encerclats, és la prova que se'ns proposa en el breu temps de la nostra vida, que ens toca a escollir i decidir lliurament en quin bàndol volem estar, amb quin esperit actuem a cadascuna de les nostres accions, relacions, en el parlar i en el fer de cada dia, quin esperit ens guia, de voler el bé, constructiu, d’estimació, o bé per un esperit negatiu, d’odi, enveja, luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, supèrbia, pecats capitals de sempre i actuals contra l’ecologia, contaminant, contribuir a la injustícia amb la riquesa excesiva, consiència distorsionada en que s’ha perdut el sentit de pecat i absència dels valors que ens han configurat fins avui al llarg de la història.
etc. i és que l’arribada propera de Jesús al món sembla provocar una reacció enèrgica de les forces del mal en la seva darrera batalla.
Fins que no hem topat amb “la crisi”, no ens hem començat a desvetllar dels mals que personalment hem atiat.

El Nou Testament va ple de la convicció que hi ha un poder dolent, obscur i intel·ligent que domina el món. De fet, en el relat de les temptacions, el propi diable manifesta aquesta convicció: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull (Lc 4, 6). El diable al temptar Jesús, vol obligar-lo a manifestar el seu poder per tal que acabi assumint-lo com un instrument normal d’imposició del Regne esperat. Jesús no cedirà a la temptació. A Getsemaní aturarà la resistència armada dels deixebles, i a la creu no baixarà. Jesús haurà fet servir el seu poder per alliberar els endimoniats, però no per salvar-se a si mateix, ni per imposar la seva autoritat al món.
Si el mal té intel·ligència, és bo que en siguem conscients. Si en el camí del bé ja ens adonem que caminem més aviat insegurs, més alerta hem d’anar encara si sabem que algú ens vol fer la traveta.

Els cristians hem estat batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, seguint el manament del diví mestre donat als apòstols (Mt 28-18,19), i el Senyor ha revelat la seva ajuda pels darrers temps, si els cristians primer donem bon exemple, actuant en el nom de la Santíssima Trinitat, en la pregària, en l’adoració i en el treball diari, només així conjurarà el Maligne que planeja sobre cadascú. És l’hora d’estar alerta sobre nosaltres mateixos pel nostre propi bé, pel bé de tots, pel futur proper.

bnt

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

ADVERTIMENT CRÍTIC PER A LA HUMANITAT.

Missatge de nostre Senyor Jesucrist al Pare Pius de Pietralcina.
http://www.padrepio.catholicwebservices.com/ESPANOL/Biografia.htm

Aquest és un extracte d'una carta personal del Pare Pius de Pietralcina, (Sacerdot Caputxí estigmatitzat) (1887-1968) escrita el 1950, dirigida a la Comissió de Heroldsbach, indicada pel Vaticà, el qual testimonia la veritat i realitat d'aquestes revelacions donades per nostre Senyor Jesucrist al Pare Pius; la qual ens avisa de la imminent intervenció divina i càstig als pervertidors i destructors de la humanitat.

Hi haurà gent que raoni que no succeirà el predit en aquesta profecia, a causa del temps transcorregut des de la data en què va ser donat aquest missatge fins al dia d'avui.

Però no és així; solament Déu sap el temps. Sobre aquest tema cal saber el que ens diu Sant Pere a la Sagrada Bíblia (II de Pere, cap. 3, v. 2 al 12): "... no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d'enganys que viuran seguint els seus propis desigs, i aniran dient: «Què se n'ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d'antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l'aigua i sostinguda per l'aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d'aleshores va desaparèixer negat en l'aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa paraula té reservats per al foc el cel i la terra d'ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s'hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s'ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran...

"Persevereu en l'oració perquè l'adversari no tingui domini sobre vosaltres. Digueu al poble que estigui preparat a tot moment perquè El meu judici caurà sobre ells sobtadament quant menys ho esperin. Ningú escaparà de La meva mà, els trobaré a tots. Protegiré al just."
"Observeu el sol, la lluna i els estels dels cels, i quan els contempleu indegudament alterats i regirats, coneixereu que no està llunyà el dia. Romaneu units en l'oració i vigilants fins que l'àngel de la destrucció hagi passat de les vostres portes. Pregueu perquè aquests dies siguin escurçats." "Una vegada i una altra he avisat als homes i sovint els he donat oportunitats especials per tornar al veritable camí, però ara la perversitat ha aconseguit el seu punt màxim i el càstig no pot ajornar-se per més temps. Digueu a tots els homes que ha arribat el temps en què totes aquestes coses es compliran. El meu ben estimat, tingueu confiança que estic entre vosaltres. El meu regne serà glorificat, i El meu nom serà beneït des de la sortida del sol fins a la posada i El meu regne no tindrà fi. Pregueu, feu reparació, sigueu fervents i mortificats. Moltes coses estan en perill. Pregueu..." "Els homes corren cap a l'abisme de l'infern, dedicats a les diversions i a passar-ho bé, com si anessin a un ball de màscares o a les festes d'unes noces del mateix diable. La mesura del pecat està a arrebossar i el dia de la venjança, amb els seus terrorífics successos, està a prop, més prop del que us podeu imaginar, i el món dorm en una falsa seguretat. El judici Diví els colpejarà amb una descàrrega de llampecs. Aquest poble sense Déu i pervers serà destruït sense pietat com els habitants de Sodoma i Gomorra de l'antiguitat. Sí, Jo us dic que la seva perversitat no fou tan gran com la dels éssers humans actuals." "Mantingueu les finestres ben tancades. No mireu fora. Enceneu una espelma beneïda que serà suficient per a molts dies. Reseu el Rosari, llegiu llibres espirituals i feu actes d'amor que tant Ens agraden. Reseu amb els braços estesos o prostrats sobre el sòl de manera que es puguin salvar moltes ànimes. No sortiu de la casa. Guardeu varietat d'aliments. Es deslligaran les forces de la naturalesa i una pluja de foc farà tremolar de por a les gents! Tingueu valor, estic entre vosaltres." "Cuideu dels animals en aquests dies. Sóc el Creador i preservador de tots els animals, així com de l'home. Us donaré per endavant alguns signes perquè en aquest temps poseu més aliment davant dels animals. Preservaré la propietat de l'escollit, incloent-hi els animals, doncs ells necessitaran sustentació després. Que ningú travessi els recintes ni surti fins i tot per alimentar als animals. El que faci un pas fora morirà. Cobriu les finestres acuradament. El meu escollit no haurà de veure La meva ira. Tingueu confiança en Mi. Jo seré la vostra protecció. La vostra confiança m'obliga a anar en la vostra ajuda. L'hora de La meva arribada està a prop, però mostraré misericòrdia. Els temps seran testimonis dels més terribles càstigs. Els meus àngels que seran els executors d'aquest treball, estan preparats amb les seves afinades espases. Tindran especial cura d’aniquilar a tots aquells que es burlen de Mi i no creuen en les meves revelacions." "Huracans de foc es vessaran a través dels núvols i s'estendran per tota la terra durant dos dies; una pluja ininterrompuda de foc tindrà lloc. Començarà durant una nit molt freda, i tot això per provar que Déu és l'amo de la creació. A aquells que estiguin en estat de gràcia no els succeirà cap mal, ni tampoc als quals busquin la protecció de La meva beneïda Mare Maria Santíssima." "Perquè esteu ben preparats per a aquestes visites us donaré els següents signes i instruccions: La nit serà molt freda. El vent rugirà i a continuació se sentiran els estrèpits dels llamps i trons. Tanqueu les vostres portes i finestres, i no parleu a ningú fora de la casa. Agenolleu-vos davant d'un crucifix, penediu-vos dels vostres pecats i demaneu la protecció de La meva beneïda Mare Maria Santíssima. No mireu fora durant el terratrèmol perquè la còlera de Déu és Santa." "El vent portarà amb si gasos enverinats que seran difosos sobre la terra sencera. Aquells que sofreixin i morin innocentment seran màrtirs i estaran amb mi en El meu Regne. Satanàs triomfarà, però al cap de tres nits el terratrèmol i el foc cessaran. Després d'aquests dies el sol tornarà a brillar i els àngels baixaran del cel i estendran l'esperit de pau sobre la terra. Un sentiment d'immensa gratitud prendrà possessió d'aquells que sobrevisquin a aquesta terrible prova, el càstig més amenaçador amb què Déu hagi visitat la terra des de la creació." "Aviat caurà sobre el món sencer el més terrible càstig, com mai abans ha estat testimoni, un càstig terrible que mai abans s'ha experimentat. Amb quina indiferència miren els homes aquestes coses que tan aviat cauran sobre ells, contràriament al que esperaven. Amb quina indiferència es preparen per a aquests inaudits fets pels quals hauran de passar d'ací a poc temps. El pes de la Divina justícia ha aconseguit la terra. La ira del meu Pare es vessa sobre el món sencer. Estic de nou avisant al món a través vostre, com sovint he fet en uns altres temps. Els pecats dels homes s'han multiplicat sense mesura; les irreverències a l'Església, l’orgull pecaminós comes en fingides activitats religioses, falta d'amor fratern, indecència en el vestir especialment en els llocs d'estiueig. El món està ple d'iniquitats!". "Aquesta catàstrofe caurà sobre la terra com un doll de llum, en el moment de la qual la llum del sol del matí serà reemplaçada per una profunda obscuritat. Ningú haurà d'abandonar la casa ni mirar a través de la finestra des d'aquell moment d'ara endavant. Jo mateix vindré entre el tro i el llampec. El pervers contemplarà El meu Diví Cor. Hi haurà gran confusió a causa d'aquesta profunda foscor en la qual la terra serà embolcallada, i molts moriran de por i desesperació. Aquells que hagin lluitat per Mi rebran gràcies del meu Diví Cor, i el crit de: Qui com Déu! servirà de mitjà de protecció per a molts. No obstant això, molts es cremaran en els camps com a herba seca. Els sense-Déu seran aniquilats, de manera que el just, després, podrà començar de nou." "Durant el dia, tan aviat com la completa foscor s'hagi introduït, ningú abandonarà la casa, ni haurà de mirar a través de la finestra. La foscor durarà un dia i una nit, seguida per un altre dia i una altra nit, i un altre dia; però en la nit següent el sol s'aixecarà i serà primavera. En els dies de foscor, El meu escollit no haurà de dormir com els deixebles en l'Hort de les Oliveres. Pregaran incessantment i no seran defraudats per Mi. Reuniré als meus escollits. El mateix infern es creurà estar en possessió de tota la terra, però Jo la reclamaré. Penseu potser, que Jo permetria al meu Pare que tan terribles càstigs caiguessin sobre el món, si el món tornés de la iniquitat a la justícia? Però, a causa del meu gran amor, serà permès que aquestes afliccions caiguin sobre l'home; encara que molts renegaran de Mi, àdhuc milers d'ànimes seran salvades per ells. Cap enteniment humà pot sondejar la profunditat del meu Amor." "Pregueu, pregueu, desitjo les vostres oracions. La meva benvolguda Mare Maria Santíssima, Sant Josep, Sant Miquel, Santa Isabel, Sant Conrad, Sant Pere, Santa Teresa i els vostres àngels custodis seran els vostres intercessors, imploreu la seva ajuda. Valents soldats de Crist, a la volta de la llum, doneu cadascun gràcies a la Santíssima Trinitat per la seva protecció." "La devastació serà gran, molt gran, però Jo el vostre Déu hauré purificat la terra. Estic amb vosaltres, tingueu confiança en Mi. Penseu que no sou eterns. Penseu, el temps és breu. Sí, penseu que això és perquè canvieu, perquè la vostra vida sigui amor. Penseu que podeu morir en qualsevol moment. Que tal vegada molts de vosaltres que llegiu aquestes lletres no veureu l’endemà... Mediteu i preneu tot això com a misericòrdia i amor del Déu que és amor i per amor ja no permetrà que us extravieu més. Canvieu! No penseu més en el què és mundà i efímer, penseu amb vista a l'etern, que per això vau ser creats, per viure eternament. Pregueu, sí, perquè se us concedeixi la gràcia de tenir l'ànima preparada per rebre la mort en gràcia de Déu. Això és el més important!”
T

Comparteix