ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES.

EL LLENÇOL DE TORÍ
EL LLENÇOL DE TORÍ
Sant Sudari

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_sudari

= = = = = = = = = = = = = = = = = =

= O = O = O = O = O = O = O = O = O =

LA FAMÍLIA

En la pròpia família visquin en esperit de pau, de fidelitat
de pregària i de respecte a la vida,
i d’això procurin fer-ne el signe d’un món ja renovat en Crist
.

Els casats en particular,
vivint la gràcia del matrimoni,
testimoniïn en el món l’amor de Crist per la seva Església.
Amb una educació cristiana simple i oberta,
atents a la vocació de cadascun dels fills,
recorrin joiosament amb ells
el propi itinerari humà i espiritual
.

1-Des de la Regla del papa Lleó XIII (1883) fins a l’actual aprobada per Pau VI (1978), es deixen unes formulacions prohibitives, per a una redacció de caràcter positiu, que amb poques paraules queda esboçat el que ha d’ésser la vida de família.

2-Des del principi, en el Gènesi i llegim:
Déu digué:
-Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la».(Gn 1-26,28)
Així la família té l’origen al mateix amor amb què el Creador abraça el món creat, com està expressat en el Gènesi, i Jesús n’ofereix una prova suprema a l’Evangeli: «Tant estimà Déu el món, que donà el seu Fill únic». (Jo 3,16). El Fill de Déu, amb la seva encarnació, s’ha emparentat amb tota la humanitat, és el germà gran: «Vés a trobar els meus germans i digues-los: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu , que és el vostre Déu» (Jo 20,17). Pare nostre..., l’oració fa que el Fill de Déu habiti enmig nostre: «On n’hi ha dos o tres aplegats en nom meu, allí sóc jo enmig d’ells»

3-La imatge de Déu es realitza no solament en cada persona, sinó també en la comunió de persones, formant una família, una comunitat, a la qual a confiat la transmisió de la vida i de contribuir a l’administració i ordenament del món social i material.

4-La humanitat ha anat creixent com un cos amb multiplicitat de cèl·lules. D’aquest cos social, la cèl·lula bàsica és la família, i és en ella que els esposos realitzen la seva vocació a l’amor, tot posant en comunió la totalitat del seu ser personal. Llurs mútues relacions, en els diversos nivells, els enriqueixen en el seu propi camí vers la plenitud de l’amor.

5-Constituir una família ha de partir d’un fet vocacional.
Per als cristians, fundar una família té no sols un recolzament institucional, sinó també sobrenatural, en raó del sagrament. La gràcia del matrimoni – sagrament és “signe” de l’Aliança de Déu amb el seu poble, que Ell no trencarà mai (G.S. 47,48: El caràter sagrat del matrimoni i la família). És a través de l’amor indissoluble dels esposos cristians que s’ha de poder descobrir “en signe” l’amor de Crist a l’Església”. “Els casats, vivint la gràcia del matrimoni, testimoniïn en el món l’amor de Crist per la seva Església”.

(Mt 19-5,6) I digué encara:
«Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi».

6-Avui la institució familiar no sols és reconsiderada, sinó que també és contestada. Els condicionaments més forts vénen de la secularització, de la crítica tendenciosa, del món a part de les noves generacions, del nou rol de la dona.
Es donen, avui, uns valors en baixa: autoritat, obediència, submissió, austeritat, fidelitat....; i uns valors en puja: igualtat entre home i dona, comprensió participació, sinceritat en les relacions mútues, naturalitat entre ambdós sexes.

(1ª Corintis 13-1,7)
«Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta».

7-Podríem preguntar-nos: Actualment hi ha una crisi de família o de societat?
Hi ha una caiguda o un canvi de valors?
Podem dir que no és la família que s’enfonsa, sinó un cert tipus de família. S’està perfilant una nova síntesi familiar, però el nucli familiar restarà essent el punt de partença de la formació de la persona. La llar sempre serà el lloc on, quan truquis, t’han d’obrir. És la teva comunitat natural bàsica, on has iniciat la teva vida i has après a conviure amb altres: és “casa teva”.

8-La Regla ens diu que els franciscans seglars, en el clos de la pròpia família, “han de viure l’esperit franciscà de pau, de fidelitat i de respecte a la vida”. Amb poques paraules se’ns diu quins són els valors que han de viure els germans perquè la seva família tingui un aire marcadament franciscà. La pau, la pregària, la fidelitat, el respecte a la vida, han de ser com la música de fons que acompanyi el seu viure quotidià a la llar.

9-El do de la Pau. Francesc estengué el seu moviment de renovació cap els qui, sense deixar la pròpia família, vivien un estat de conversió i els comunicà el seu esperit evangèlic. Si diu que els germans són un do de Déu, més ho ha de ser encara la família; marit i muller, pares i fills i tots els qui componen la família. La Pau comença per aquí: en l’acceptació mútua, en la convivència familiar, en el diàleg.

En la vida de família se’ns dóna la primera oportunitat de ser promotors de la pau, aquella que es basa en l’amistat i en el respecte a l’altre.
Cal fer-se humil per prestar atenció a l’altre en les seves necessitats, saber-lo escoltar i intercanviar mútuament les vivències de fe. Qualsevol mena d’indiferència és un mal per a la família. Com diuen poetes i cançons: “amor és esborrar-me a mi per dibuixr-te a tu”, cal entendre que hom ha d’estar al servei de l’altre a la pròpia llar, que s’han de saber acceptar amb alegria al cor els sacrificis, les incomprensions i les renúncies de cada dia. Mantenir-se en l’amor, àdhuc en les adversitats, cultivar la concòrdia, ser sembradors de pau dintre la pròpia llar.

10-La Pregària en família. La pregària reforça la solidesa i la cohesío espiritual de la família, ajudant-la perquè participi de la “força” de Déu. La gràcia de la solemne benedicció nupcial, la gràcia de l’Esperit Sant, a fi que, en virtut del seu amor vessat en els seus cors, romanguin fidels a l’aliança conjugal.
Uns minuts de pregària en família, amb un salm o la lectura d’un fragment de l’Evangeli, obrint el cor a Déu, ajuda a consolidar la família en la unitat i en els valors humans i cristians.

11-La Fidelitat, no sols al matrimoni, sinó també envers als altres. Creure en l’altre i en els altres. Ser fidel vol dir estimar els camins que Déu ha fet amb nosaltres i els que hem recorregut amb els altres. Ser agraït, -la fidelitat reclama l’agraïment a tot allò que ens ha agombolat per a formar-nos, que ens ha ajudat a construir la nostra persona. La dignitat del matrimoni cristià exigeix la fidelitat mútua absoluta entre els esposos, ja que consisteix en la donació total, mútua i lliure entre dues persones feta per sempre (G.S.48; L.G.41). Quan falla la fidelitat, el matrimoni trontolla. Cal ser fidels a les nostres promeses com Déu és sempre fidel a les seves. La seva gràcia sempre present ens hi ajuda.

12-Respecte a la vida. Cal ser màximament respectuosos amb l’obra de Déu que és la vida. I naturalment amb la vida que es genera en la família, ja des dels seus inicis en el si matern. El dret a la vida, la protecció del més feble. Els esposos aprenen per pròpia experiència el que significa la paternitat i maternitat responsables; ho aprenen també gràcies a l’experiència d’altres parelles que viuen en condicions anàlogues.

13-Educació dels Fills. Cal ajudar-los a descobrir com han d’actuar en la vida per a ser homes de veritat, sobretot se’ls ha d’ensenyar el recte ús de la llibertat i a obrar amb responsabilitat. Ajudar-los a ser ells mateixos.

14- La Regla diu que els pares “estiguin atents a la vocació de cadascun dels fills”. Han de pensar que aquests no són propietat dels pares.

D’aquí que han de saber respectar l’acció de Déu en el fills.
És important per al seu futur l’ajudar-los a descobrir la pròpia vocació. Cal esdevenir amics i assessors seus a fi que puguin trobar la seva orientació específica en la vida.
Orientar-los en els estudis i treball, i a donar un sentit d’austeritat i de senzillesa al seu viure.
S’ha d’acceptar amb humilitat que els fills sàpiguen que llurs pares no són perfectes, que són humans i, com tothom, fan el seu camí no sense dificultats.

15-“Recórrer joiosament amb els fills el propi itinerari humà i espiritual” per mitjà de la comunicació dels valors evangèlics, acompanyat de l’autenticitat testimonial. Tot respectant la llibertat dels fills, se’ls ha d’ajudar a ser el que Déu espera de cadascun d’ells (no el que n’esperem nosaltres), a obrir-se als altres i a respectar-los. Quan aquest itinerari humà i espiritual el recorren conjuntament pares i fills, es descobreix Déu al centre de la pròpia família i com animador de la vida de la llar. El goig de l’educació cristiana no sols va de pares a fills, sinó també de fills a pares. També els pares han d’aprendre molt dels fills, de la seva espontaneïtat, de l’obra de Déu en ells.

PREGÀRIA
Senyor, Déu nostre,
unitat suprema i caritat veritable;
concediu de tenir un sol cor
i una sola ànima
als cridats a viure una vida de família,
per tal de viure en pau i concòrdia
i, seguint els exemples de la Sagrada Família,
ens mantinguem en la unitat de l’amor.
Amén.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =
LA PREGÀRIA

Recomanacions especials sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

Comparteix