SANT ZENON 2009

G. F. Haendel
El passat dissabte, 4 de juliol de 2009,
va tenir lloc a l'Església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar, el concert que anualment oferim a inicis de la festa major, aquest any presentat amb el nom de:

LES REINES DE HAENDEL

La interpretació va anar a càrrec de:

COR L'AIXA

Conjunt instrumental
CAMERATA L'AIXA

Direcció: Jordi Lluch i Arenas

Gràcies per la vostra assistència.
Bon estiu i bona música!

Programa:

Rodelinda, reina de LLombardia (HWV 19)
- Obertura
- Presto
- Minuet

Salomon (HWV 67)
- Simfonia del 3r acte
Entrada de la Reina de Saba

Anthem for the Funeral of Queen Caroline
(The ways of Zion do mourn). (HWV 264)

- Simfonia
- Chorus: The ways of Zion do mourn
- Chorus: How are the mighty fallen
- Chorus: She put on righteousness
- Chorus: When the ear heard her
- Chorus: How are the mighty fallen
- Chorus: She delivered the poor that cried
- Chorus: How are the mighty fallen
- Chorus: The righteousness be had in everlasting
remembrance
- Chorus: The bodies are buried in peace
- Chorus: The people will tell of their wisdom
- Chorus: The shall receive a glorious kingdom
- Chorus: The merciful goodness of the Lord

_______________________________________________________

LES REINES DE HAENDEL

Enguany es commemora el 250è aniversari de la mort de G. F. Haendel. Per aquest motiu, Cor l'Aixa ha programat algunes obres d'aquest compositor (un dels noms més importants de la literatura musical). I ja que Haendel va esdevenir un important autor de música vocal i coral, d'entre tota la seva producció hem escollit un "anthem", que ve a ser un gènere específicament cultivat en la música d'església anglicana sobre textos en anglès, extrets de la bíblia o d'altres d'ús litúrgic. L'obra central del concert és, doncs, l'Anthem for the Funeral of Queen Caroline ("The ways of Zion do mourn") HWV 264. La reina Carolina va arribar a ser una de les més populars de la història de la monarquía anglesa. Ella tenia una gran influencia sobre Jordi II, el seu marit i rei d'Anglaterra coronat en 1727, fins al punt que alguns afers de govern li foren confiats en èpoques d'absència del rei. La reina era coneguda per la seva tolerància i el seu seny i el caràcter bondadós. Això va fer que la seva fos una mort molt sentida pel poble. Aquesta pèrdua, així mateix, fou també molt sentida pel compositor, ja que l'havia coneguda des dels 11 anys, quan ella era Carolina d'Ansbach. Haendel havia escrit duets per a ella. A la vegada, un cop ja era reina d'Anglaterra, ella l'havia recolzat abonant-se a l'òpera amb les seves filles o contractant-lo com a mestre de música. Fins i tot intervenia en les relacions amb el rei quan calia suavitzar la situado entre ells. En certa manera, aquest caràcter sensible, empàtic fins i tot, i aquest savoir faire, amb elegància i dignitat de la reina és el que ens ha inspirat a destacar en el programa d'avui el caràcter femení de les obres que us presentem. Les reines de Haendel és un petit homenatge a aquesta sensibilitat.
La reina Carolina va morir el 20 de novembre de 1737. I en cinc dies Haendel va escriure aquest sentit anthem (que podríem adaptar en una traducció incompleta en el seu significat com a himne), que fou interpretat el dia del funeral, en acabada la cerimònia. Val la pena destacar que, després d'una obertura instrumental, l'obra comenca amb un número coral que inspirà anys més tard al propi Mozart a escriure els primers compassos del seu celebrat Réquiem.

Comparteix